Escriptors sense fronteres
Laia Fàbregas publica la novel·la 'Dies de cel groc' en català i holandès
Barcelona"Després d'estar vivint a Holanda durant uns anys, vaig tornar a veure una actuació castellera, i aquesta va ser l'espurna de Dies de cel groc , la meva tercera novel·la", assegura Laia Fàbregas, que es va donar a conèixer l'any 2008 amb La nena dels nou dits (Columna), escrita primer en holandès. A l'hora de treballar la segona, La llista (Amsterdam, 2010), va avançar simultàniament en holandès, en castellà i en català. Potser perquè l'arrel de Dies de cel groc ha estat una jornada castellera, Fàbregas ha optat aquesta vegada per escriure en català i en holandès, les llengües en què fins ara ha estat publicada la novel·la.
"En un primer moment, pensava que la presència dels castellers seria molt més gran, a la novel·la -diu-. Vaig començar escrivint sobre la Sira, que en un principi havia de ser la protagonista principal, però quan vaig començar amb en Nil -el seu germà- la cosa se'm va complicar". Dies de cel groc arrenca explicant la infantesa dels dos germans des del punt de vista de la Sira. La jove s'apunta a una colla castellera i en descriu l'experiència, poc explorada en el camp de la ficció. Setanta pàgines després -i per un motiu que no es pot explicar- en Nil agafa la paraula i capgira el que fins llavors el lector considerava autèntic.
La infantesa, matèria literària
"Un dels temes que sempre surten a les meves novel·les és la influència de la infantesa quan ets adult, però cada vegada ho he treballat d'una manera diferent", diu Fàbregas. A Dies de cel groc , l'escriptora administra la informació amb comptagotes a través de les veus dels seus personatges. Un dels llibres que tenen una importància estructural en la novel·la és L'herba roja , de Boris Vian. "Va ser un autor important. Quan el vaig descobrir amb vint-i-pocs anys, estudiant a la Facultat de Belles Arts -fa memòria-, em va obrir possibilitats a l'hora d'escriure, tot i que llavors encara no m'ho plantejava. Quan treballava en la novel·la el vaig rellegir i em va costar molt més, però em continua agradant". A més de la Sira i en Nil, el tercer personatge clau de Dies de cel groc és l'escriptora Cecília Sicília, que permet observacions sobre la natura d'escriure. "La Cecília és algú que no s'assembla gens a mi pel que fa al seu comportament ni a les actituds que té. He optat per la caricaturització de l'escriptor que té un èxit notable amb el seu primer llibre i que després no sap com continuar", explica l'autora, que va veure com el seu debut, La nena dels nou dits , era traduït al francès, a l'italià, al noruec, al danès i al turc, a més d'aparèixer quasi simultàniament en català, en castellà i en holandès.
"Cada llibre és més difícil que els anteriors. Cada vegada ho has de fer millor: s'espera que en sàpigues més, les expectatives són més altes -reconeix-. Diuen que la primera història és la més biogràfica. A partir de llavors has d'aprendre a mirar i utilitzar més el que tens al voltant". A la novel·la, Cecília Sicília s'atreveix a plagiar els contes que el Nil li envia, fet que permet algunes reflexions sobre original i còpia.
La megalomania d'escriure
"Per a un escriptor, la memòria i la invenció acaben anant molt juntes. Podem acabar barrejant el que hem fet i el que ens han explicat i arribar a creure que hem estat protagonistes d'alguna cosa que no hem viscut. Es pot donar el cas que el plagi sigui inconscient", argumenta Fàbregas, tot i que el cas de Cecília Sicília juga en una altra lliga de plagiarisme, i a més no permet que la seva imatge sigui difosa: amaga la cara sota la pantalla d'un llum encès. "Al principi, no volia que la Cecília fos una escriptora invisible, però quan vaig veure la coberta de l'edició holandesa -on sortia una dona amagada sota la pantalla d'un llum- ho vaig tenir clar", diu Laia Fàbregas. El seu cas és d'una gran singularitat en les lletres catalanes: encara no sap si escriurà la pròxima novel·la en holandès, en català o en castellà, però no pensa deixar-ho córrer. "A Holanda, un professor em va dir que això d'escriure una novel·la era megalòman -recorda-. De moment, ja en porto tres de publicades...".
