NOVETAT EDITORIAL
Cultura 14/11/2011

L'aventura àrtica de Toni Pou

Toni Pou debuta amb la crònica d'una expedició àrtica a bord del vaixell científic Amundsen. On el dia dorm amb els ulls oberts ha guanyat el premi Godó de periodisme d'investigació i reporterisme.

Jordi Nopca
3 min
L'aventura àrtica de Toni Pou

BarcelonaL'any 1925 Roald Amundsen va emprendre el seu últim viatge cap al pol Nord, obstinat a localitzar una massa de terra de dimensions continentals. Amundsen va adquirir un dirigible italià i es va encaminar cap a la latitud 90° N. Després de sobrevolar-la, l'expedició va estar a punt de fracassar quan els tripulants italians van llançar una bandera tricolor descomunal que es va entortolligar a les hèlices del dirigible.

Aquesta és una de les històries que Toni Pou (Masnou, 1977) explica al llibre On el dia dorm amb els ulls oberts (Empúries), escrit a partir d'una estada de dos mesos a l'Amundsen, vaixell de recerca que amb motiu de la celebració de l'Any Polar Internacional 2007-2009 va convidar una quinzena de periodistes perquè seguissin en primera persona diverses investigacions científiques.

Física i literatura

La formació com a físic de Pou li permet divulgar els projectes de l'Amundsen amb amenitat i precisió. El pas per les aules de teoria literària i la curiositat per la literatura àrtica aconsegueixen que On el dia dorm amb els ulls oberts sigui també un bon dietari de bord, en el qual entrevistes, sopars i referències oportunes a cançons es combinen amb una mirada retrospectiva cap als primers exploradors àrtics. "Potser perquè es pot relacionar amb un terreny estable, el pol Sud ha aparegut a multitud d'obres de ficció -diu Pou-. No és el cas del pol Nord, que és al mig de l'oceà. L'absència de terra ferma, la solidificació de l'aigua, li dóna un punt molt interessant en el vessant literari que no ha estat gaire explotat".

Enrolat a l'Amundsen, Pou no va trigar gaire a observar algunes de les conseqüències de l'escalfament global. "Que es fongui el gel tindrà efectes en els llocs on hi ha terra, que es tornaran inestables i poden fer perillar pobles i carreteres; d'altra banda, obrirà rutes de navegació, cosa que implicarà més trànsit i més impacte sobre la zona", explica Pou. Una altra conseqüència d'accedir al fons marí àrtic, carregat d'hidrocarburs, seria l'explotació dels recursos. "Si ens ho mirem des d'un punt de vista ambiental, el risc de vessaments creixeria i l'impacte també", diu.

Durant tot el segle XIX, mentre diverses expedicions maldaven per arribar al pol Nord, ni el progrés científic impedia que personatges com John Cleeves Symmes i William F. Warren donessin la seva visió particular sobre l'orografia del pol Nord. Symmes, exoficial de l'exèrcit dels Estats Units, defensava "que els pols eren grans forats que es comunicaven a través de la Terra". Warren, rector de la Universitat de Boston, va arribar a publicar un llibre en què assegurava que el forat del pol Nord portava al jardí de l'Edèn, "una llar digna de ser ocupada per déus i sants". Pou va quedar fascinat per "aquestes teories estrambòtiques", que té la intenció de seguir estudiant. Tot i la particularitat de les aproximacions paracientífiques, sobta encara més la narració d'algunes expedicions àrtiques memorables, com la que el 1899 va emprendre el duc dels Abruços, que va voler satisfer el seu esperit aventurer sense renunciar a les comoditats aristocràtiques.

Que no hi falti un plat de pasta

"El campament que es va empescar el duc dels Abruços era sumptuós. Hi havia espai fins i tot per a una cuina on, a més de les conserves habituals, no faltava la pasta", recorda Pou. Una de les primeres vegades que el duc va abandonar el niu, va ser sorprès per una tempesta de neu, es va perdre i va acabar anant a parar al mar. La història va acabar amb l'amputació de les puntes de dos dits de l'aristòcrata a causa de la congelació. "L'aventura i l'obstinació per ser el primer a arribar al pol Nord em fascinen, però com a espectador", confessa Pou.

stats