Publicitat
Publicitat

59È FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ

Juan Carlos Fresnadillo exorcitza les seves pors infantils en un film amb Clive Owen i Daniel Brühl

El terror d''Intruders' esgarrifa Sant Sebastià

El Festival de Sant Sebastià es va inaugurar ahir amb una pel·lícula en què es donen cita les dues grans fal·leres del certamen, normalment incompatibles: els cineastes espanyols i les estrelles internacionals. O, dit d'una altra manera, Juan Carlos Fresnadillo i Clive Owen. Intruders és el tercer llarg del director canari, que va debutar el 1996 amb un curt nominat a l'Oscar (Esposados) i després d'una irregular opera prima , Intactos (2001), va dirigir al Regne Unit 28 setmanes després (2002), la seqüela del film que d'alguna manera va reactivar la moda del cinema de zombis, 28 dies després (2007). A Intruders explica en paral·lel dues històries molt similars, les de Juan i Mia, dos nens de països diferents (Espanya i Anglaterra) i aparentment sense relació, que reben cada nit la visita d'un ésser sense rostre, terrorífic. Però el que en principi hauria de ser tan sols un malson infantil cobra una dimensió encara més inquietant quan el pare de Mia, John (Clive Owen), també pot veure l'intrús.

Tot i la passió d'aquest festival per ensumar de prop el glamur de les estrelles, la visita de Clive Owen a Sant Sebastià no ha desencadenat fins ara la bogeria que altres figures han provocat en edicions anteriors. Dijous, quan l'intèrpret de films com Closer (2004) i Fills dels homes (2006) va arribar a l'hotel del festival, va ser rebut gairebé sense aldarulls. Mal senyal. A la roda de premsa d' Intruders tan sols li van fer dues preguntes, mentre que al seu costat Fresnadillo no deixava de ser interpel·lat pels mitjans i defensava la pel·lícula amb una convicció contagiosa. El director va definir Intruders com "un film sobre la por, abans que un film de terror" i va admetre la influència d'Alejandro Jodorowsky. Com el xilè, Fresnadillo pensa que l'ésser humà i les seves pors s'estructuren en la família; en un moment donat, va semblar que estava a punt de representar una de les teràpies psicomàgiques del xilè quan va relatar un episodi de la seva infància en què la seva mare li va revelar un fosc secret familiar. "M'interessa la idea de com els pares transmeten els seus temors, i com per superar la por cal enfrontar-se al costat fosc d'un mateix", va concloure el canari.

Amb projectes sucosos a l'horitzó -s'ha vinculat el seu nom a la nova versió de The crow (1994)i el remake d' Els immortals (1986) -, Fresnadillo confessava el desig d'alternar pel·lícules d'encàrrec i gran pressupost amb d'altres més personals, com ara Intruders -"una pel·lícula que em surt del cor"-, però sempre cuidant "el factor humà dins del gènere fantàstic".

Daniel Brühl, per la seva banda, es mostrava encantat d'haver afegit un capellà al seu historial de personatges. Brühl es va preparar el paper amb un jesuïta espanyol, treballant en tasques humanitàries, anant a combregar i dormint amb la Bíblia al costat. Clive Owen va preferir elogiar l'originalitat del guió i el talent del director, el qual va comparar amb Alfonso Cuarón, que el va dirigir a Fills dels homes . "Tots dos tenen molt talent i una personalitat que no es dilueix tot i treballar en projectes grans", va proclamar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT