21/2: Espanya recupera els delictes d’opinió
La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha tingut la barra de dir-ho en veu alta: faran servir les declaracions del president Puigdemont en els recursos al Constitucional. De fet, en els recursos ja presentats no es fixen només en objectes jurídics, que serien la matèria sobre la qual el Tribunal es podria pronunciar -lleis, decrets, ordres-, sinó també en les paraules, les intencions. Espanya recupera una figura que sembla incompatible amb la democràcia, la separació de poders i les llibertats: el delicte d’opinió, de pensament. No es denuncia el que fas sinó també el que dius i el que vols. En ple franquisme, una revista satírica va publicar un acudit que venia a dir: “A Espanya hi ha llibertat de pensament”. I, després, en lletra petita: “Sempre que aquest pensament es quedi en el seu espai natural, que és l’interior del cervell”. Dir coses, tenir opinions, pensar, desitjar, expressar-ho, eren delictes. No tan sols fer-ho. Perseguir declaracions és recuperar l’esperit d’aquell acudit del temps del franquisme. Certament, això no porta enlloc i és només campanya electoral. Però la democràcia espanyola perd un llençol en cada bugada, és a dir, cada divendres en el consell de ministres i la roda de premsa posterior.
