Draghi: “La falta de crèdit frena el creixement”

Brussel·lesMai en la història de l’euro el Banc Central Europeu havia ofert als bancs barra lliure de diners tan sovint i a interessos tan baixos. L’objectiu que persegueix la institució que presideix Mario Draghi és que es reobri l’aixeta del crèdit per a famílies i empreses per poder reactivar l’economia, però Draghi reconeix que les mesures del BCE encara no s’han deixat notar en l’economia real. És més, el president de la institució monetària va advertir ahir en una compareixença al Parlament Europeu que la falta de crèdit actua com a fre al creixement.

En un moment d’estancament econòmic, és vital que els bancs prestin diners tant a les famílies com a les petites i mitjanes empreses, les més afectades per les reticències del sector bancari als préstecs. Segons Draghi, “les condicions del crèdit han anat millorant” en els últims mesos però els bancs encara tenen “animadversió” al risc. I prestar a les pimes és, segons admetia ahir el president del BCE, més arriscat que fer-ho a les grans empreses. “Observem que les condicions de crèdit a les pimes són més elevades”, afirmava Draghi en una resposta a la pregunta de l’eurodiputat Ramon Tremosa (CiU). Tot i això, segons l’italià, sempre han existit diferències entre les condicions a pimes i a grans empreses, “però aquest diferencial està disminuint”, va assegurar.

Rebuig a les crítiques

Draghi també va rebutjar que l’última subhasta de diners per als bancs a un interès molt baix fos un fracàs. Els 82.600 milions d’euros que van demanar les entitats “estava dins de la forquilla esperada”, va assegurar. Els analistes, però, preveien que s’arribés com a mínim als 100.000 milions. Tot i les dificultats del crèdit, el president del BCE va defensar aquesta injecció de liquiditat als mercats perquè “és una eina poderosa” per facilitar que flueixi el crèdit a l’economia real.

Draghi també va insistir a deixar clar que el BCE continua preparat per “prendre mesures extraordinàries” si cal, en referència a l’atonia dels preus que afecta l’eurozona. La inflació “seguirà a nivells baixos en els propers mesos, abans d’augmentar gradualment el 2015 i el 2016”, va dir. El BCE ha rebaixat fins al mínim històric del 0,05% els tipus d’interès per combatre el baix nivell dels preus, però de moment continua el risc de deflació. Els països de l’euro van registrar una inflació del 0,4% al mes d’agost, lluny del 2% que tenen com a objectiu.

En el seu intercanvi de punts de vista amb els eurodiputats, Mario Draghi va aprofitar per avisar d’una “pèrdua d’impuls” en la recuperació econòmica. “El creixement està en un punt mort”, admetia. El dirigent del BCE va insistir una vegada més als governs dels països de l’euro que no aturin les reformes estructurals. Draghi creu que són indispensables per tornar al creixement i va recordar que “la política monetària del BCE no funcionarà si no s’acompanya de més reformes estructurals”. Draghi també va assenyalar l’elevat nivell d’atur, sumat als problemes del crèdit, com a enemics de la recuperació econòmica.

De fet, el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, ja advertia diumenge que l’aturada de la recuperació econòmica a l’eurozona pot afectar la lleu recuperació que estava començant a experimentar aquest any l’economia espanyola. “El que passa a la Unió Europea ens afecta”, deia De Guindos. Segons el ministre espanyol, però, el fre econòmic “té un impacte no tant a través de les transaccions comercials, que en certa mesura sí, com a través de les expectatives”.

Advertència a França

Mario Draghi també va enviar un missatge a França, un país que demana una nova pròrroga de dos anys per reduir el seu dèficit públic. El president del BCE va assegurar que canviar les normes del Pacte d’Estabilitat i Creixement “perjudicaria la confiança” en la moneda única. En la línia del que sostenen la majoria de socis de l’euro, Draghi va dir que “hi ha marge, dins de les normes del Pacte, per a certa flexibilitat depenent de les condicions en què es troba cada país”.