31/07/2012

Els esports més estranys dels Jocs Olímpics

2 min
El francès Lionel Guyon munta el seu cavall Nemetis.

El 1900 París va acollir els segons Jocs Olímpics de l'era moderna. Si els d'Atenes del 1896 havien buscat recuperar certa estètica dels Jocs clàssics, els del 1900 van ser una sèrie d'esdeveniments esportius a l'ombra de l'Exposició Universal d'aquell mateix any.

Durant els primers Jocs, els organitzadors van poder decidir amb llibertat quins esports competien i quins no. Així, a París aquell 1900 es van viure proves realment curioses. Per exemple, per primer i únic cop es van viure curses de cotxes i motocicletes i competicions de pilota basca, rugbi, criquet, croquet i una curiosa prova de natació... amb obstacles. 12 nedadors de cinc països diferents van participar durant dos dies d'agost d'aquell 1900 en una prova en un circuit de 200 metres al riu Sena. L'australià Frederik Lane va guanyar la prova, que consistia a saltar al riu, nedar fins a una plataforma i pujar-hi. Baixar-ne i nedar fins a una barca, on calia pujar de nou. I finalment, nedar fins a una línia de barques per passar-les per sota. Al final calia sortir del riu.

Una prova de tir... amb canó

Aquesta cursa està considerada oficial, encara que no es va fer mai més. Altres proves d'aquells Jocs, en canvi, han estat descartades i no se les considera oficials, un fet que ha portat els historiadors a considerar-les actes propis de l'Exposició Universal. Aquests esports (si és que d'alguns se'n pot dir així), però, van tenir guanyadors, premis i emoció. Ara, eren proves tan curioses com un concurs de globus aeroestàtics, una prova de pesca i una altra en què els bombers apagaven focs. També es van fer proves de coloms missatgers, de rescat de persones al riu i fins i tot l'activitat que es va quedar a prop de ser l'esport més estrany de tots els temps: una prova de tir amb canó, en què diferents soldats van demostrar la seva punteria.

Amb el pas dels anys es va anar fixant un programa més o menys estable, a mesura que el COI posava una mica d'ordre per evitar que cada cita olímpica estigués plena d'esports estranys. Així, proves que en el seu moment van ser molt famoses van acabar desapareixent, com la prova d'estirar la corda, que es va fer del 1900 al 1920 amb molt èxit. El 1924, va desaparèixer de programa, però encara està considerat un esport olímpic oficial.

Altres esports curiosos que van ser olímpics, ja fossin oficials o considerats d'exhibició, eren esports molt populars a les ciutats organitzadores, com l'hoquei patins el 1992, el futbol australià (1956), el vol sense motor (1936) i el rugbi, que va ser olímpic quatre cops, l'últim un llunyà 1924.

stats