GAIREBÉ TINC UN SÍNCOPE davant de la televisió quan Mariano Rajoy va pronunciar dissabte la frase següent davant dels il·lustres membres del Cercle d’Economia: “Això de governar té les seves complicacions”. Es referia al fet que, en economia, quan et tapes el coll (i apuges impostos per controlar el dèficit) et destapes els peus (castigues l’economia productiva i el creixement). No m’ho podia creure. Acabava d’escoltar en directe una frase per emmarcar, el millor compendi de la manera que té Rajoy d’anar pel món i abordar la que és la seua professió des de fa més de 30 anys.
Perquè aquesta frase no la va pronunciar un nouvingut a la política ni un xitxarel·lo, sinó algú que ocupa un càrrec públic des de l’any 1981, quan va ser elegit com a diputat d’AP a les primeres eleccions gallegues. Algú que un any més tard, el 1982, ja era director general de Relacions Institucionals de la Xunta. Algú que el 1983, amb 28 anyets, va ser nomenat president de la Diputació de Pontevedra. Algú que el 1986 ja va ser elegit diputat al Congrés (tot i que va haver de fer-se càrrec de la vicepresidència de la Xunta durant uns mesos), una condició que ja no ha abandonat mai, i ja fa, precisament, 28 anys. Algú que ha estat a l’executiva del PP des que es va fundar, el 1989, i que amb Aznar al govern va ocupar els ministeris d’Administracions Públiques, de Cultura i Educació, d’Interior i de Presidència abans de ser nomenat vicepresident primer. Algú que ha estat cap de l’oposició durant vuit anys.
I aquest algú que té el currículum més espectacular de la democràcia espanyola va i confessa als empresaris catalans que això de governar és complicat. I la qüestió, arribats fins aquí, no és ja sobre Rajoy, sinó sobre un sistema polític que ha permès triomfar a un personatge així. A partir d’ara podrem escriure molt sobre la crisi del bipartidisme. Però cap resposta serà millor que la frase de Rajoy.
