Erdogan, la vella guàrdia Per a una “nova Turquia”

IstanbulTurquia és aquests dies una olla a pressió política. En tres setmanes s’hi faran les primeres eleccions presidencials directes. I els tres principals candidats multipliquen els esforços per convèncer l’electorat. Cadascú ho fa amb el seu estil particular, que ja va quedar clar en el moment de presentar les candidatures. El del prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP), Selahattin Demirtas, va escollir un modest hotel. El dels opositors Partit Popular Republicà (CHP) i Partit d’Acció Nacionalista (MHP), Ekmeleddin Ihsanoglu, ho va fer en un palauet. I l’actual primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, va triar el Palau de Congressos del Corn d’Or d’Istanbul, davant de deu mil persones, entre les quals hi havia polítics, artistes, intel·lectuals i líders religiosos.

“El 10 d’agost no escollireu un president sinó que obrireu les portes a una nova Turquia -va proclamar solemne Erdogan-. El primer pas és redactar una nova Constitució en la qual el meu poble confiï”, va afirmar. L’aspirant presenta els comicis d’agost -hi haurà una segona volta el dia 24 si cap candidat treu majoria simple- com la fi de la tutela militar. L’actual carta magna va ser escrita pels generals colpistes l’any 1980.

El líder conservador religiós ha fracassat fins ara en el seu intent de fer una nova Constitució per falta de quòrum entre els quatre partits de l’hemicicle. La idea era transformar l’actual sistema en un de presidencialista perquè el president passés de tenir un paper representatiu a absorbir les tasques executives, ara en mans del primer ministre. “Si és escollit, mentre es modifiqui la Constitució, Erdogan farà servir totes les competències atorgades al president”, opina l’analista Ali Aslan, del think tank SETA. És a dir, Erdogan mirarà d’influir sobre qui el substitueixi com a primer ministre, ja que, com a president, podrà assistir a tots els consells de ministres.

Més de dues dècades

Erdogan busca perpetuar-se en el poder després de 12 anys de govern amb el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Turquia ha crescut prop d’un 7% de mitjana i ha rebut lloances per les seves reformes democràtiques per unir-se a Europa. Els últims anys, però, el creixement econòmic ha caigut al 3%, es cou una bombolla immobiliària i els avanços estan sent eclipsats per actituds titllades d’“autoritàries”.

Malgrat això, el carismàtic Erdogan, amb un missatge islàmic i triomfalista, acaronant el messianisme, rep l’estima de la majoria dels turcs. Principalment, dels estrats de població amb menys ingressos i amb un nivell d’estudis inferior. Alhora, està molt allunyat de l’altra meitat de Turquia: secularistes, progressistes, ultranacionalistes i minories com kurds i alevís. En aquestes presidencials, els opositors han estat incapaços d’unir-se al voltant d’un sol candidat.

El motiu principal és la impossibilitat de reconciliar nacionalistes turcs i nacionalistes kurds. Els kurds conservadors veuen amb més bons ulls Erdogan per afinitat religiosa. Els progressistes saben que ha enfilat el camí per reconèixer els seus drets, un camí que el CHP mai va gosar prendre, i encara menys l’MHP. “Seré el vigilant més pròxim al procés [de pau amb el kurd PKK] -va declarar Erdogan en la seva presentació-. Si Déu vol, l’acabarem en germandat”.

“Una cosa és voler resoldre el conflicte kurd -diu el redactor en cap del diari Radikal, Eyüp Can- i una altra ser capaç de fer-ho”. Can recorda que, “amb un sistema parlamentari, les decisions dependran del primer ministre”. Una llei recent immunitza legalment els actors de les converses amb la guerrilla i preveu amnistiar els milicians que deixin les armes i tornin al país.

“Les enquestes donen a Erdogan entre un 42% i un 43% dels vots i a Ihsanoglu un 30%. A Selahattin Demirtas els sondejos li atorguen entre un 8% i 9% dels sufragis, i pot tenir la clau en cas d’haver-hi segona volta”, diu Eyüp Can. Per molts experts, això explica tant la proposta d’una nova Constitució com l’allau d’excarceracions d’acusats de militar a l’organització il·legalitzada Comunitat dels Pobles del Kurdistan (KCK) dels últims temps.

L’aspirant i colíder de l’HDP subratlla que per ara no és partidari de cap altre candidat. “Hi són ells dos, que representen el mateix, i jo”, diu, identificant Ihsanoglu i Erdogan com a ambaixadors de l’ordre conservador i elitista. L’HDP també aposta per una nova Constitució i per debatre un altre sistema polític. “Després de les eleccions, estic disposat a negociar amb tots els grups”, explica Demirtas a l’ARA.