Nazis com a espies dels EUA

WashingtonEn les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial, la CIA i altres agències dels Estats Units van utilitzar almenys un miler de nazis com a espies i informants en el context de la Guerra Freda. Més recentment, en la dècada dels 90, van ocultar els vincles del govern amb alguns d’ells que encara vivien als Estats Units, segons revelen arxius desclassificats i diverses entrevistes.

En l’apogeu de la Guerra Freda en la dècada dels 50, el director de l’FBI, J. Edgar Hoover, i el de la CIA, Allen Dulles, van dur a terme una política agressiva de reclutament de nazis de tots els rangs com a agents secrets antisoviètics. Dulles creia que els nazis “moderats” podrien “ser útils” als Estats Units, com mostren els arxius que ara s’han fet públics. Hoover, per la seva banda, va aprovar personalment la contractació d’alguns exnazis com a informants i va desestimar acusacions per les seves atrocitats durant la guerra assegurant que es tractava de propaganda soviètica.

El 1980, oficials de l’FBI es van negar a donar informació al departament de Justícia sobre uns 16 sospitosos nazis que vivien als Estats Units. L’oficina va rebutjar la petició d’informació perquè els 16 homes havien treballat com a informants de l’FBI i havien proporcionat pistes sobre “simpatitzants” comunistes. Cinc dels homes eren, de fet, informants actius encara.

Alguns espies dels Estats Units havien treballat als nivells més alts del règim nazi. Un oficial de les SS, Otto von Bolschwing, va ser un dels principals assessors d’Adolf Eichmann, l’arquitecte de la Solució Final, i va escriure documents polítics sobre com terroritzar jueus. Tot i això, després de la Segona Guerra Mundial la CIA no només el va contractar com a espia a Europa, sinó que ell i la seva família es van traslladar el 1954 a la ciutat de Nova York, tal com mostren els documents desclassificats.

Qui utilitza a qui

El seu fill, Gus von Bolschwing, que va conèixer els llaços del seu pare amb el nazisme molts anys després, veu la relació entre l’agència nord-americana i el seu pare com un acte de conveniència mútua forjat per la Guerra Freda. “Ells l’utilitzen, i ell els utilitza”, diu Gus von Bolschwing, que ara té 75 anys, en una entrevista. “No hauria d’haver succeït. No era conseqüent amb els nostres valors com a país”, admet amb resignació.

Quan els agents israelians van capturar Eichmann a l’Argentina el 1960, Otto von Bolschwing va anar a demanar ajuda a la CIA perquè el preocupava que després anessin a buscar-lo a ell, segons demostren ara els memoràndums. Funcionaris de l’agència estaven amoïnats per si Eichmann acabava revelant que Von Bolschwing era “col·laborador i company de conspiració, la publicitat d’això podria ser vergonyosa per als EUA”, va escriure un oficial de la CIA.

Dos agents de la CIA es van reunir amb Von Bolschwing l’any 1961 i li van assegurar que l’agència no revelaria els seus vincles amb Eichmann, segons mostren ara els arxius. L’exoficial nazi va viure lliurement 20 anys més abans que els fiscals descobrissin el seu rol durant la guerra i el jutgessin. Va acordar renunciar a la seva ciutadania nord-americana el 1981 i va morir mesos més tard.

En total, l’exèrcit nord-americà, la CIA, l’FBI i altres agències van utilitzar almenys 1.000 exnazis i col·laboradors dels nazis com a espies i informants després de la Segona Guerra Mundial, segons explica Richard Breitman, un estudiós de l’Holocaust de la universitat nord-americana que forma part de l’equip designat pel govern que ha desclassificat els arxius de crims de guerra. El recompte complet dels nazis reconvertits en espies és probablement molt més alt, segons Norman Goda, un historiador de la Universitat de Florida de l’equip de desclassificació, però molts arxius són encara avui secrets, cosa que fa que un recompte complet encara no sigui possible.

Els espies nazis van dur a terme una sèrie de tasques per a les agències nord-americanes en la dècada dels 50 i els 60, des de les més perilloses fins a les més trivials, assenyalen els documents. A Maryland, funcionaris de l’exèrcit van entrenar diversos oficials nazis en la guerra paramilitar per a una possible invasió de Rússia. A Connecticut, la CIA va utilitzar un exguàrdia nazi per estudiar significats ocults als segells soviètics. A Virgínia, un important assessor de Hitler va donar informes classificats sobre assumptes soviètics. I a Alemanya, els oficials de les SS es van infiltrar a les zones controlades per Rússia per estendre cables de vigilància i monitorització dels trens.

L’estudiós Richard Breitman revela que la moralitat de reclutar exnazis va ser rarament considerada. “Hi havia un pànic enorme davant del poder comunista en contrast amb la debilitat dels EUA”, diu. I els esforços per ocultar aquestes pràctiques van durar dècades.

J. Edgar Hoover L’home que va idear i dirigir (sempre) l’FBI

L’enigmàtic i polèmic John Edgar Hoover va ser el primer director de l’FBI i va estar al capdavant de l’espionatge nord-americà durant 48 anys. Va treballar per a vuit presidents diferents i es diu que sabia tantes intimitats d’ells -que no es podien dir- que per això ningú no es va atrevir a demanar el seu cap. De mare suïssogermànica, va començar la seva vida professional com a ordenança de la Biblioteca del Congrés i explica a les seves memòries que això el va ajudar a entendre, de ben jove, la importància de recopilar informació. Durant el seu mandat va impulsar tota mena d’investigacions que van anar des de la persecució de les màfies que campaven pels EUA fins a la lluita contra el comunisme i l’activisme radical, passant per l’assassinat del president Kennedy. La seva vida personal va ser tan reservada que encara avui es debat sobre la seva sexualitat. S’especula que era homosexual i que tenia com a amant el número dos de l’FBI durant el seu mandat.