Turquia es resisteix a combatre contra l’EI
Ankara opta per un paper discret en l’operació dels EUA contra els jihadistes
Karaca (Turquia)Cap aliat nord-americà està més a prop de l’amenaça de l’Estat Islàmic (EI) que Turquia. I cap país podria tenir un paper més important en la coalició que Barack Obama ha llançat per lluitar contra els extremistes sunnites. Però tot i això, Turquia s’ha mostrat reticent a participar en l’operació, en part, a causa de la tensió que es viu a la seva frontera amb Síria.
Als turons que es veuen des de l’enclavament fronterer de Karaca, a Turquia, la setmana passada s’hi va lliurar una dura batalla entre els combatents de l’Estat Islàmic i els milicians kurds que defensaven la població de Kobani, en territori sirià a tocar de Turquia. S’han vist caces turcs sobrevolant la zona que hi ha darrere la tanca fronterera.
És una situació violenta, de màxima tensió, i les autoritats turques impedeixen als kurds creuar cap a Síria per ajudar els seus coreligionaris del sud, que lluiten contra l’EI, i els kurds sirians fugen cap a Turquia per escapar-se de l’amenaça jihadista. El caos a la frontera, i la reacció ambivalent de Turquia, és un reflex del complex paper que juga Ankara davant la guerra civil siriana que hi ha més enllà de la seva frontera sud. Turquia està atrapada entre interessos en conflicte: derrotar els militants islamistes a través de la seva frontera sense donar ales a les ànsies separatistes dels kurds que viuen al seu país.
El dilema es va fer evident dissabte, quan els combatents kurds van enfrontar-se a l’Estat Islàmic a només uns centenars de metres de la tanca fronterera amb Turquia, mentre els Estats Units portaven a terme els seus primers atacs contra els jihadistes a la població fronterera de Kobani.
El president nord-americà, Barack Obama, voldria que Turquia aturés el flux de combatents estrangers que viatgen a través d’aquest país per unir-se a l’Estat Islàmic. Com a país soci de l’OTAN, Turquia també podria prendre part en les operacions militars i cedir bases aèries des de les quals atacar Síria i l’Iraq.
Els líders turcs han condemnat la brutalitat de l’EI, però els preocupa que la campanya liderada pels Estats Units contra els jihadistes enforteixi els kurds sirians, els combatents dels quals mantenen llaços directes amb els kurds de Turquia que aspiren a construir un estat. Per afegir pressió, els Estats Units tenen com a aliats a l’Iraq els kurds que viuen en aquest país.
Un canvi de rol
Després dels moviments de l’administració Obama en l’Assemblea General de l’ONU la setmana passada, Turquia va semblar que estava disposada a assumir un paper més actiu en la lluita contra l’EI. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, que es va trobar dijous amb el vicepresident dels EUA, Joe Biden, va tornar a Ankara assegurant que Turquia ja no seria més un espectador. “La nostra religió no permet l’assassinat de gent innocent”, va dir. Però dissabte, en unes declaracions recollides pel diari Hurriyet, Erdogan va assegurar que Turquia defensaria la seva frontera a l’espera d’obtenir, dijous, l’autorització del Parlament del seu país per participar en l’operació militar en territori sirià.
Els esforços per implicar-hi Turquia han donat poc fruit a causa dels seus complexos interessos a Síria. Ankara era reticent, en un primer moment, a mostrar molta hostilitat contra l’EI, ja que aquesta organització tenia com a ostatges 45 turcs capturats a Mossul (Iraq). Però l’alliberament d’aquests retinguts el 20 de setembre tampoc ha servit per implicar més el govern turc en la campanya contra l’EI.
