El UKIP empeny els musulmans de Glasgow cap al sí

GlasgowAls baixos del Saint Paul’s Building de la University of Strathclyde de Glasgow hi ha una mesquita. És petita, però n’hi ha prou per cobrir les necessitats dels estudiants. “Unes instal·lacions com aquestes a la mateixa universitat fa que puguem participar en les cinc oracions del dia sense descuidar la carrera”, explica Naqash Khan, estudiant d’enginyeria aeronàutica. A Escòcia hi viuen al voltant de 75.000 musulmans, la majoria dels quals van arribar del Pakistan als anys seixanta. “Aquest és un país on ens sentim còmodes. Jo ja vaig néixer aquí, al barri popular de South Side, on convivim comunitats diverses sense gaires problemes”, assegura Khan.

De fet, un estudi recent del British Council explica que la percepció entre els musulmans és que la integració a Escòcia és més fàcil que a Anglaterra. “Vaig viure una temporada a Londres i puc confirmar que allà les comunitats musulmanes estan força més guetitzades”, comenta Khan. I un exemple d’aquesta voluntat integradora dels escocesos és al mateix Parlament d’Edimburg, on dos musulmans -Humza Yousaf, de 29 anys, del Partit Nacional Escocès (SNP), i el laborista Anas Sarwar, de 31- són a primera línia de la política.

L’articulació de la comunitat musulmana té, també, una base social dinàmica. Els últims mesos s’han creat diverses plataformes d’asiàtics i africans per alimentar el debat sobre el referèndum de la independència d’Escòcia. I és que malgrat que la comunitat musulmana representa menys del 2% de la població, el seu vot pot ser decisiu si el resultat és ajustat. Per això, els partits -especialment els laboristes i l’SNP- s’han abocat en aquesta comunitat.

Tradicionalment, els musulmans escocesos han votat majoritàriament els laboristes, durant anys percebuts com a garants dels drets socials. Però, el 2003, la Guerra de l’Iraq va marcar un punt i a part. La implicació del govern laborista de Tony Blair en el conflicte va crear controvèrsia entre els seus votants. Alhora, l’actual primer ministre escocès, Alex Salmond, va saber aprofitar l’oportunitat: va ser molt crític amb la guerra i va guanyar credibilitat. Així, una part important dels musulmans van acabar donant suport a l’SNP, com a vot de càstig contra Blair i el laborisme britànic. Ara, la nova guerra de l’Iraq, els bombardejos de Gaza i tots els problemes de Síria tornen a jugar un paper.

En alerta per l’auge xenòfob

L’augment de partits xenòfobs com el UKIP ha fet que es disparin les alarmes. “Molts musulmans escocesos estan preocupats pel camí que està prenent la política al Regne Unit. Els plans de Cameron per frenar la immigració, i sobretot la consolidació a Anglaterra del UKIP, han fet posar en alerta molts ciutadans, que estan disposats a votar sí a la independència per allunyar-se de les polítiques conservadores que es couen a Londres”, comenta Zara Mohumd, presidenta de la Federació d’Estudiants Islàmics a Escòcia. “Cal posar els avantatges i els inconvenients en una balança, perquè la independència també genera molts dubtes. Pot servir per distanciar-se dels conservadors britànics, però algú s’ha preguntat per l’estabilitat econòmica? Londres és un pol d’atracció per a empreses i treballadors. Si la separació ha de posar problemes a la mobilitat laboral dels escocesos, abans de votar sí m’ho pensaré dues vegades. Encara no estic decidit i no és fàcil”, conclou Khan.