Els matrimonis gais avancen al món: mapa interactiu dels drets del col·lectiu
Els homosexuals celebren els passos endavant que es fan al Regne Unit, França i els Estats Units però alerten que la discriminació es manté viva
BarcelonaEl Parlament britànic va aprovar dimarts la llei que donarà llum verda als matrimonis homosexuals a Anglaterra i Gal·les, l'Assemblea Nacional de França ho farà la setmana que ve i també està previst avançar aviat en aquest camp als Estats Units, on el mateix president, Barack Obama, s'ha compromès a impulsar una iniciativa que empari les persones del mateix sexe que decideixin casar-se.
Són passos com els que s'estan fent al Regne Unit, a França o als Estats Units els que fan pensar als activistes que lluiten pel reconeixement dels drets dels homosexuals que aquest 2013 serà un any molt prolífic per a la causa. Això tot i que la feina a fer en aquest camp és immensa en un planeta on el 40% dels països membres de l'ONU criminalitzen els actes sexuals entre persones del mateix sexe, segons l'últim informe sobre la qüestió de l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA).
En 78 països del món els actes homosexuals són il·legals i en 7 més -l'Aràbia Saudita, l'Iran, el Iemen, Mauritània, el Sudan, part de Nigèria i part de Somàlia- estan castigats amb la pena de mort. A l'altra banda, 10 països -entre els quals Espanya des del 2005- reconeixen el matrimoni entre persones del mateix sexe, un nombre que es podria ampliar aviat. "Però el fet de viure en un país que no criminalitzi les relacions sexuals consentides entre adults del mateix sexe no implica automàticament que una persona lesbiana, gai o transsexual hi estigui segura", alerta l'informe de l'ILGA.
I és que més enllà del que diguin les lleis, la principal lluita del col·lectiu continua sent contra l'homofòbia, contra les actituds discriminatòries que, de manera silenciosa, acaben condemnant els homosexuals per la seva condició. A Polònia una diputada transsexual, Anna Grodzka, acaba de veure frustrades les seves expectatives de ser la vicepresidenta del Parlament del seu país. La polèmica creada per la possibilitat que Grodzka arribés a ser la transsexual amb el càrrec polític més alt del món va esclatar -en una societat profundament catòlica- com una bomba. I divendres els diputats van rebutjar el seu nomenament.
Regne Unit: Un debat d'anys, una fita aconseguida
Daniel Postico /Londres
Amb l'aprovació aquesta setmana al Parlament britànic de la llei que legalitza els matrimonis homosexuals, s'ha posat punt final a un debat que ha durat anys. Sobta que en una societat tan oberta i avançada en la defensa dels drets civils i individuals hagi costat tant aprovar una llei que equipara els drets de les persones homosexuals amb la resta. Sobretot perquè el Regne Unit, i especialment Londres, congrega una de les comunitats gai més important d'Europa. També té una de les organitzacions més actives del món, Stonewall, que lluita contra la discriminació de gais i lesbianes. A més, molts polítics i famosos s'han declarat públicament homosexuals els últims anys. Només faltava que la llei reflectís la realitat.
Va ser el Partit Conservador, el partit que tradicionalment més s'hi havia oposat, qui va decidir tirar endavant la nova llei. Va ser el mateix primer ministre, David Cameron, qui es va atrevir a fer un pas endavant en aquesta qüestió. La seva iniciativa ha reeixit però el seu lideratge -dins del seu propi partit- ha quedat tocat, ja que finalment més diputats tories hi van votar en contra que no pas a favor. Molts pesos pesants del partit conservador creuen que, malgrat la divisió, la imatge que els ciutadans tenen d'ells no canviarà.
El dia de la votació, mentre es feia el debat, en moltes universitats, hospitals, edificis públics i cases, es podia veure onejant la bandera multicolor en suport cap a la comunitat gai. Ara el principal debat és si aquesta legalització posa en perill la institució del matrimoni, tal com alerta l'Església i alguns grups socials.
França: Una qüestió polèmica per a un executiu fràgil
Àlex Vicente / París
Després de deu dies de debat incendiari, l'Assemblea Nacional francesa va concloure ahir a les cinc de la matinada l'examen del projecte de llei que permetrà legalitzar finalment el matrimoni homosexual. És el punt final a mesos de conflicte en un país completament dividit en dues parts, amb l'oposició ferotge dels grups anticatòlics aliats amb personalitats mediàtiques, que han demostrat que el que s'havia anunciat com un tràmit banal per a un tema totalment superat no ho era tant com ho semblava, i que l'instint sociològicament conservador que se solia atribuir al poble francès seguia intacte.
La llei volguda pel president François Hollande quedarà aprovada oficialment dimarts, després d'examinar 5.000 esmenes, la majoria proposades per l'oposició de dreta. Però al text dels socialistes encara li queden dos destacats obstacles a superar.
Primer de tot, un segon examen al Senat, que començarà a partir de mitjans de març. I després l'ampliació del dret a l'adopció a les famílies i solters homosexuals, que hauria de formar part d'una nova llei sobre la família que el govern francès proposarà abans que acabi l'any, així com la possibilitat d'ampliar la reproducció assistida a les lesbianes, un altre assumpte que divideix els francesos en dues meitats i que podria desgastar encara més un executiu fràgil, que no deixa d'encadenar polèmiques i desencerts.
Si el president Hollande hi renuncia, però, es posarà en contra una bona part del seu propi electorat. És per això que a França els drets del col·lectiu homosexual no són només una qüestió d'igualtat social, sinó també una qüestió política en tota regla.
Rússia: Viure sota una amenaça constant
Bricio Segovia / Moscou
Una llei prohibia l'any passat als homosexuals russos manifestar-se els cent anys vinents. Aquest és el futur d'aquesta comunitat en un país on la cúpula ortodoxa combrega amb el govern i cada cop limiten més els seus drets i llibertats.
Fa dues setmanes una nova llei va ser aprovada en primera instància a la Duma. Prohibeix qualsevol mena de "propaganda homosexual" a menors. Dels 390 diputats que van votar, només un ho va fer en contra. La definició de "propaganda" és tan vaga que les autoritats podrien defensar amb aquesta llei pràcticament qualsevol repressió contra la comunitat LGBT. Fins i tot la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, va condemnar la iniciativa que podria incentivar la discriminació contra les minories sexuals.
Tot i que la llei encara no ha entrat en vigor en l'àmbit nacional, sí que ho ha fet en multitud de ciutats russes. Sant Petersburg va ser la primera a adoptar-la, i artistes defensors dels drets d'aquest col·lectiu com Lady Gaga o Madonna han hagut d'afrontar amenaces d'elevades multes per donar-hi suport en els seus concerts.
Però la Justícia no és l'única que limita les llibertats dels gais a Rússia. També ho fa la mateixa societat. Les agressions al carrer a homosexuals omplen sovint els titulars de les poques publicacions independents del país. Així viuen els gais a Rússia, sota una amenaça constant i sense poder fer mostres d'afecte als llocs públics.
I és que tot i que Rússia va deixar de considerar l'homosexualitat com una malaltia mental el 1993, segons una enquesta del Centre Levada, un 74 per cent dels russos consideren que els gais i lesbianes tenen un problema mental i són amorals.
Estats Units: Obama, un poderós aliat per a la causa
Núria Ferragutcasas / Washington
"El nostre viatge no s'haurà acabat fins que els nostres germans i germanes gais siguin tractats com iguals per la llei". Per primer cop a la història, un president dels Estats Units va mencionar la igualtat de drets per als homosexuals en el seu discurs d'investidura. Barack Obama s'ha convertit en un poderós aliat en la lluita per legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe a tot el país.
Actualment només nou dels 50 estats i la ciutat de Washington permeten el matrimoni gai. I cinc estats més accepten les unions civils entre homosexuals. D'altra banda, segons una enquesta recent de la CNN, un 54% dels nord-americans estan a favor del matrimoni homosexual, el doble que el 1996. Les organitzacions de defensa dels drets dels homosexuals consideren que s'ha progressat molt però que encara queda molt per fer.
"A l'espera de la decisió del Tribunal Suprem, i després de les victòries del novembre, hem de continuar la nostra lluita", afirma el director de Freedom to Marry, Evan Wolfson, que recorda que en els pròxims mesos els estats de Rhode Island i Delaware decidiran si aproven la legalització del matrimoni homosexual.
L'altra gran batalla serà en el Tribunal Suprem, que estudiarà dos casos sobre la legalitat del matrimoni homosexual i emetrà el seu veredicte al juny. La primera demanda qüestiona la constitucionalitat de la llei de defensa del matrimoni del 1996 que el defineix com "la unió entre un home i una dona". L'altre cas està relacionat amb la proposició 8 de Califòrnia, una esmena que va declarar il·legals els matrimonis gais en aquest estat després de ser aprovada per referèndum el 2008.
L'opinió del president Obama sobre la qüestió ha evolucionat tot i que, de moment, segueix a favor que siguin els estats els que decideixin sobre aquestes unions. Això podria canviar en els pròxims anys però, faci el que faci, una llei federal serà molt difícil d'aconseguir. La meitat dels estats tenen una esmena a la seva constitució que prohibeix el matrimoni o la unió entre homosexuals.
Xina: Sortir de l'armari per als 'tong xing lian'
Sergi Vicente / Pequín
A la Xina l'homosexualitat va estar prohibida durant mig segle i no va ser fins al 1997 que es va despenalitzar i el 2001 que es va deixar de considerar una malaltia mental. De fet, alguns testimonis parlen d'ús d'electroxocs per curar-la en època de Mao o de camps de reeducació. No és d'estranyar, per tant, que més enllà de la no-criminalització dels tong xing lian (literalment, amants del mateix sexe ) els seus drets siguin testimonials.
El cinema, la televisió i el món de l'espectacle en general han contribuït a una certa acceptació a la Xina urbana. Però continua l'estigmatització i el rebuig social d'una societat molt conservadora, i sortir de l'armari sol ser dolorós. Això explica, per exemple, que més de deu milions de gais estiguin casats amb dones heterosexuals en matrimonis infeliços , segons una enquesta del professor retirat Zhang Beichuan.
Hi ha hagut propostes legislatives per acceptar el matrimoni entre persones del mateix sexe, però no van rebre el suport necessari. Tampoc se'ls permet l'adopció. Durant l'auge de les famílies catalanes que adoptaven nenes xineses la dècada passada, gais o lesbianes catalans que estaven legalment registrats segons la legislació espanyola sol·licitaven l'adopció xinesa fent-se passar per famílies monoparentals.
El govern sí que s'ha mostrat obert en les polítiques de prevenció de la sida en aquest col·lectiu. Però això també ha provocat pors, per associació de conceptes. Per la resta, Pequín sol ser prudent en la normalització de drets. El 2010 la primera edició del concurs Mr. Gay China a Pequín, primer autoritzada i de gran atenció mediàtica, va ser suspesa per les autoritats una hora abans de començar.
