Una carretera a l'Amazònia divideix Bolívia
Una consulta impulsada per Evo Morales avala una via que partirà un espai d'alt valor biocultural
Amazònia BolivianaFa unes setmanes el govern d'Evo Morales presentava a l'Assemblea Legislativa Boliviana l'informe sobre la consulta prèvia que s'ha fet a les comunitats del Territori Indígena i Parc Nacional Isiboro Sécure (TIPNIS) sobre la construcció d'una carretera que partiria en dos aquest espai natural d'incalculable valor biocultural. Com era d'esperar, sembla que la consulta avala el traçat de la carretera: el 80% dels pobles indígenes originaris consultats s'hi manifesten a favor, un fet que contrasta amb el fortíssim rebuig que la carretera va generar l'octubre del 2011, quan una fervorosa multitud d'indígenes emergits de les selves amazòniques més profundes plantaven cara al govern i aconseguien aturar els plans de construcció a través del parc.
La consulta ha estat titllada per molts analistes polítics i opositors d'antidemocràtica perquè trenca el principi de lliure determinació dels pobles indígenes. Un informe recent de Càritas i de l'Assemblea Boliviana de Drets Humans denuncia que no es van incloure a la consulta els líders indígenes vigents i que en molts casos la participació va ser manipulada amb obsequis i a través de pressions i amenaces. Fins i tot el Tribunal Constitucional ha arribat a posar en dubte la legitimitat del sondeig, ordenat per un govern enrocat en la seva postura de construir la carretera "tant si volen com si no", tal com ha declarat Morales en més d'una ocasió. Tant és així que ja són moltes les veus que apunten a una desena marxa indígena.
En l'epicentre del debat hi ha la desforestació, els interessos d'un sindicalisme cocaler obcecat a expandir els seus horitzons cap a les fronteres brasileres i la lluita pel control sobre suculents recursos naturals, com ara les reserves petrolíferes que hi ha al subsòl del TIPNIS. Aquesta és lamentablement la cara oblidada d'un país que va saber fer de l'ecologisme la seva bandera, posicionant-se a l'avantguarda dels països del Sud amb un discurs ambientalista de caires clarament antiimperialistes. Aquest és el cèlebre "procés de canvi" en què tants bolivians, molts d'ells d'ascendència indígena, van dipositar les seves esperances.
Un xoc de cosmovisions
El conflicte del TIPNIS reflecteix a la perfecció la terrible paradoxa que viu en aquests moments la Bolívia de Morales, que es debat entre el model de desenvolupament ostracista dels grans líders llatinoamericans -en què l'explotació dels recursos naturals a qualsevol preu constitueix la clau implacable per sortir de la profunda crisi econòmica que engoleix el país- i el model alternatiu i declaradament anticapitalista que, basant-se en la justícia socioambiental i el respecte dels drets indígenes, va catapultar Morales al capdavant d'un estat amb més d'un 65% de població indígena.
És la col·lisió de dues cosmovisions antagòniques, una disjuntiva que revifa el foc d'aquests grans escacs amazònics on el dret al territori i als seus valuosos recursos s'esmuny entre els dits dels indígenes i cau en mans d'un govern aliè a la veu del seu poble i en mans de poderosos lobis enquistats en les fissures d'un sistema socioeconòmic fundat en el valor immediat.
