Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

La coalició contra l’EI alerta que la guerra “durarà anys”

La seixantena de països que avalen la intervenció a l’Iraq i Síria diuen que han frenat els jihadistes

L’empenta que ha pres en els últims anys la lluita dels membres de l’Estat Islàmic (EI), sobretot a Síria i a l’Iraq, ha obligat la comunitat internacional a unir-se per vèncer els jihadistes. Per primera vegada, la seixantena de països que integren la coalició contra l’EI, tant d’Occident com dels països àrabs, es van reunir ahir a Brussel·les per coordinar millor els esforços contra els islamistes radicals i traçar una estratègia comuna.

Els països participants van intentar llançar un missatge d’optimisme malgrat que l’Estat Islàmic s’ha convertit en la principal amenaça terrorista al món. Segons els membres de la coalició, els bombardejos selectius sobre objectius jihadistes estan funcionant i han aconseguit frenar el seu avanç, tot i que modestament. “La campanya global comença a mostrar resultats. L’avanç de l’Estat Islàmic a través de Síria i l’Iraq s’està aturant”, van assegurar els membres de la coalició en una declaració conjunta. Tot i això, no van aportar cap mena de prova o dada que sostingui l’afirmació i es van remetre a l’opinió expressada durant la reunió pel primer ministre de l’Iraq, Haidar al-Abadi, que també va viatjar a la capital europea.

El secretari d’Estat nord-americà i impulsor de la reunió de Brussel·les, John Kerry, va assegurar que dos mesos de bombardejos aeris “han reduït el lideratge de l’EI i han infligit danys a les seves capacitats logístiques i operacionals”. Segons Kerry, els jihadistes han perdut capacitat per finançar-se i per rebre combatents estrangers. Tot i això, va admetre que, malgrat els avenços, la lluita contra l’Estat Islàmic durarà anys. “El nostre compromís es mesurarà probablement en anys, però els nostres esforços ja han tingut un impacte significatiu”, va assegurar Kerry. En el document final, els països de la coalició també es mostren prudents i subratllen que “una campanya exitosa contra l’Estat Islàmic requerirà temps i una resposta sostinguda, unida i coordinada”.

Combat sobre el terreny

El missatge triomfalista del cap de la diplomàcia nord-americana contrasta amb altres visions més pessimistes sobre la lluita contra els jihadistes. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va dir clarament que no es podrà vèncer l’Estat Islàmic sense una missió sobre el terreny. Amb bombardejos aeris, va assegurar, no n’hi ha prou. “No hi ha cap dubte que es requereixen botes sobre el terreny. És una evidència que el bombardeig aeri sense suport terrestre no aconsegueix posar fi al conflicte”, va assegurar Margallo. El ministre, però, va dir que la idea no és sobre la taula perquè “cap país” vol enviar soldats a Síria o a l’Iraq per combatre els jihadistes.

De fet, la declaració conjunta també assenyala que alguns països reclamen forces terrestres -sense parlar en cap moment de posar en marxa una missió sobre el terreny- i lloen les accions de les forces moderades de l’oposició siriana que lluiten contra els jihadistes al país. Margallo va anar més enllà i va assegurar que algunes delegacions van plantejar la possibilitat d’aliar-se amb el president sirià, Baixar al-Assad, per combatre l’Estat Islàmic.

La idea, però, no acaba de fer gràcia als països occidentals que fins a l’arribada dels jihadistes consideraven Al-Assad el principal enemic a Síria. De fet, John Kerry no es va estar ahir de recordar que el president del país “ha perdut tota legitimitat”.

Els Estats Units van començar a bombardejar al mes d’agost les posicions estratègiques de l’EI a l’Iraq. Altres països, entre els quals hi ha França, el Regne Unit i el Canadà, han donat suport militar als americans. També han bombardejat, des del setembre, alguns punts de Síria amb la col·laboració i coordinació de l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i Jordània. Altres països no hi intervenen directament però aporten suport logístic. És el cas d’Espanya, que no participarà en cap missió de combat però enviarà 300 soldats a l’Iraq per formar efectius de l’exèrcit del país en la lluita contra els jihadistes.

L’Iran també ataca

En els últims dies l’Iran també ha atacat posicions de l’EI a l’Iraq, segons confirma Teheran. Els moviments militars de l’Iran demostren un increment del seu esforç per combatre els jihadistes al país veí però la seva operació militar s’està desenvolupant al marge de la coalició internacional. El secretari d’Estat nord-americà no va voler confirmar ni desmentir els bombardejos iranians però va deixar clar que si s’han produït no s’han fet “en coordinació” amb els Estats Units.

Teheran també ha negat qualsevol coordinació amb Washington. Segons fonts del Pentàgon, els atacs iranians -bombardejos amb avions de combat F-4 adquirits per l’Iran del xa abans de la revolució del 1979- s’han concentrat a la província iraquiana de Diyala.

Preocupació per la inestabilitat a Líbia

Els governs de França, Alemanya, Itàlia, els Estats Units i Espanya van mostrar ahir la seva “greu preocupació” pel deteriorament de la situació a Líbia, on han tingut lloc episodis de violència i hi ha grans dificultats per formar un govern de transició. Al marge de la trobada dels països que lluiten contra l’Estat Islàmic, els ministres d’Exteriors dels cinc països es van reunir a Brussel·les per analitzar la situació de Líbia.

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, va demanar que si fracassen els esforços diplomàtics per reconduir la situació la UE es plantegi sancions contra les persones que dificulten el procés de transició.

Més continguts de