El desencís dels ‘fills’ de Lula amenaça Rousseff
El vot de la nova classe mitjana pot fer canviar el govern en les eleccions del 5 d’octubre
São PauloEl lulisme social està posant en risc la reelecció de Dilma Rousseff. És la paradoxa de la cursa per a les eleccions brasileres del 5 d’octubre. La principal herència dels vuit anys de Lula da Silva al poder van ser els 40 milions de ciutadans que van deixar la pobresa i van accedir al mercat de consum com a conseqüència de les polítiques econòmiques, socials i de distribució de renda del seu mandat.
Aquesta nova classe mitjana-baixa, coneguda com a Generació C, perquè disposa de casa, cotxe, crèdit i cartera, va impulsar la reelecció de Lula el 2006, enmig de l’escàndol d’utilització de fons públics per comprar suports de diputats, i el 2010 va portar Rousseff, l’hereva escollida a dit per l’exsindicalista, al Palácio do Planalto.
De fet, aquesta classe mitjana-baixa ara és majoria al Brasil: representa el 56% de l’electorat, mentre que el 2002 era el 39%. Aquest sector clau, sociològicament votants del Partit dels Treballadors, s’ha desil·lusionat amb Rousseff. Com ja van mostrar a les manifestacions del juny del 2013, anhelen canvis estructurals i reclamen una millora dels serveis públics, sobretot en la sanitat. Les enquestes demostren que només un 27% d’aquesta Generació C aprova la gestió de l’actual govern. Abans de la mort del presidenciable socialista, Eduardo Campos, en un accident aeri aquest estiu, un 76% declarava que no se sentia identificat amb cap candidat.
En aquest escenari, Marina Silva, la substituta de Campos, “ha entrat com un huracà i ha canviat l’escena electoral brasilera: negra, d’origen pobre i analfabeta fins a la joventut, la Generació C s’hi sent molt identificada, com passava amb Lula”, explica l’economista Murilo Hidalgo, de la consultora Paraná Pesquisas.
La fractura social i econòmica té el seu reflex electoral: Aécio Neves, candidat del centredreta, s’imposa entre els electors rics i l’elit tradicional; Silva domina la classe mitjana-baixa, i Rousseff només guanyaria entre els pobres. És en aquest col·lectiu que la presidenta ha focalitzat els seus esforços socials amb el programa Brasil Sense Misèria, que pretenia treure de la pobresa extrema 16,2 milions de brasilers que ingressaven un màxim de 23 euros mensuals i que no es beneficiaven de cap ajut governamental.
Canvi social
Si Lula triomfava entre els operaris sense formació, les empleades domèstiques, els exclosos i els obligats a mantenir-se en l’economia submergida, Rousseff troba reticències entre els seus fills, una bossa de 23 milions de votants, d’entre 18 i 30 anys, que guanyen fins a 340 euros mensuals i que representen el 55% d’aquest tram. Són els primers que ja han crescut inserits en la societat de consum i han acabat estudis universitaris. Es tracta d’una generació urbana, que és menys religiosa, conservadora i resignada que els seus pares, que té idees pròpies i una visió global, que crea opinió a la família i que està cridada a construir una nova identitat brasilera en els pròxims anys.
La simpatia per posicions ambientalistes, per polítiques allunyades de sigles i, sobretot, per la voluntat de millora social i econòmica fa que creixi l’atracció cap a Silva, amb qui canalitzen els anhels d’un futur millor que ja van proclamar a les manifestacions de l’any passat.
