Els obstacles d’Obama contra el jihadisme

WashingtonLa guerra contra els jihadistes de l’Estat Islàmic (EI) serà llarga i difícil. El president dels Estats Units, Barack Obama, fa aquesta advertència cada cop que parla de la intervenció militar del seu país i els seus aliats a Síria i l’Iraq. Els més de dos mesos de bombardejos han fet poc per aturar l’amenaça dels jihadistes en aquests dos països. Continuen controlant una part del territori i avançant en altres àrees. La pressió sobre el president perquè enviï tropes cada cop creix més.

Obama no volia una altra guerra. El 2009 va arribar a la Casa Blanca amb l’objectiu de posar fi a les aventures militars del seu antecessor. La realitat, però, és més complicada. El primer president dels EUA guardonat amb un Nobel de la pau deixarà molt probablement el càrrec amb el país enfangat en una nova i incerta guerra al Pròxim Orient.

Serveis d’intel·ligència

La informació sobre les posicions jihadistes és pobra i insuficient

Els serveis d’intel·ligència nord-americans van fracassar en no identificar més aviat l’amenaça que significava l’Estat Islàmic. I ara, segons els experts militars, no tenen els recursos suficients per oferir informació essencial a l’exèrcit. El Pentàgon ha admès que té dificultats per determinar l’eficàcia dels bombardejos contra l’EI a causa de la falta de mitjans i treballadors d’intel·ligència sobre el terreny.

En alguns casos, els atacs s’han dirigit a edificis abandonats pels jihadistes i han provocat la mort de dotzenes de civils, segons algunes organitzacions de drets humans. L’exèrcit nord-americà utilitza, de moment, satèl·lits i avions no tripulats ( drones ) per localitzar objectius contra la milícia jihadista a Síria i per avaluar els danys després dels atacs. Al’Iraq, mentrestant, confia en la limitada intel·ligència iraquiana.

Tropes sobre el terreny

¿Es pot guanyar la guerra contra l’Estat Islàmic des de l’aire?

Els bombardejos de la coalició internacional contra l’EI han tingut alguns èxits, però molts analistes dubten que es pugui derrotar l’Estat Islàmic sense tropes sobre el terreny. Aquesta setmana Obama va mencionar alguns triomfs com els atacs aeris que van fer retrocedir els combatents jihadistes a la presa de Mossul. Un altre èxit va ser la campanya aèria d’aquest estiu a la muntanya Sinjar per protegir la minoria religiosa iazidita de l’Iraq.

Tot i així, l’EI ha avançat en els últims dies en altres fronts de Síria, com la ciutat de Kobane, a la frontera amb Turquia, i a l’Iraq, prop de la seva capital, Bagdad.

El republicà John McCain és un dels crítics més durs de l’estratègia del govern Obama contra els jihadistes. “Ells estan guanyant, nosaltres no”, va dir fa uns dies a la CNN. Pel veterà senador, cal enviar tropes sobre el terreny. I no és l’únic que ho pensa. Molts assessors i exmilitars fa setmanes que ho diuen.

D’altra banda, alguns analistes apunten que els atacs aeris ajudaran el règim d’Al-Assad en la seva guerra contra els grups opositors.

Anthony Cordesman, expert del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals, creu que és correcte limitar l’enviament de tropes a Síria i l’Iraq. No només perquè és impopular, sinó també pels riscos que comporta. Malgrat tot, pensa que Obama hauria d’enviar forces militars especials. “Aquest militars són fonamentals per ajudar els combatents aliats que no tenen experiència”.

Una estratègia lenta

Els dubtes d’entrenar i armar els grups rebels sirians

Part de l’estratègia d’Obama contra l’EI passa per entrenar les forces iraquianes i els militants de grups opositors sirians. La dificultat a Síria, segons els experts, és identificar els aliats i limitar els riscos que les armes acabin en mans de l’EI o de l’exèrcit d’Al-Assad.

Washington vol subministrar armament a grups rebels sirians com Hazem, les brigades laiques del Front de Revolucionaris Sirians i l’Exèrcit Sirià Lliure. Alguns països com l’Aràbia Saudita s’han ofert a entrenar tant sirians com iraquians. També el ministre espanyol de Defensa, Pedro Morenés, va confirmar ahir que Espanya enviarà 300 soldats per assessorar militars iraquians.

La força dels sirians rebels i de l’exèrcit iraquià és clau per derrotar els jihadistes. Però mentre que l’entrenament pot durar mesos, l’EI continua el seu avanç en els dos països.

Aliats claus contra l’EI

Els Estats Units necessiten l’ajuda dels governs turc i iranià

Des del primer moment, el president Obama ha subratllat que la guerra contra l’Estat Islàmic no és una guerra només dels EUA. I s’ha esforçat a sumar països en la seva coalició contra el grup jihadista. Tot i així, Turquia i l’Iran es resisteixen a formar part d’aquest esforç.

Els dos països són actors importants per la seva potència militar i la seva posició estratègica. Els EUA necessiten que Turquia cedeixi les seves bases militars i s’impliqui amb les seves tropes, ja que els atacs aeris no són suficients. A més, no poden ignorar l’ajuda que els pot brindar l’Iran.