Els pro-russos lliuren els cossos i les caixes negres

KíevLa crisi diplomàtica per la catàstrofe aèria de l’avió malaisi va començar a tancar-se ahir, quan el tren refrigerat amb els cadàvers recuperats va deixar l’estació de Torez, una població sota el control dels rebels. Els milicians pro-russos van cedir després d’una llarga i difícil negociació sota la pressió de la comunitat internacional. El seu destí era la ciutat de Khàrkiv, sota la tutela ucraïnesa i on els esperava un equip de metges forenses de diversos països.

El primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, va assenyalar que estava disposat a deixar les regnes de la investigació en mans d’Holanda, el país que més víctimes mortals compta. I, fins i tot, va afegir, accepta que les autòpsies es facin a Amsterdam, on disposen del material tècnic necessari. Aquesta decisió, va explicar, “aportarà més independència a la investigació”. El govern també va donar per finalitzada la recerca. “Hem trobat 282 cossos i 87 restes que pertanyen a 16 cadàvers més”, va assenyalar Vladímir Groisman, responsable de la investigació de la catàstrofe aèria.

Finalment, els primers experts internacionals van poder visitar ahir la zona on havia caigut l’avió. Un grup de 30 tècnics procedents d’Holanda, Alemanya, els Estats Units i Austràlia es van traslladar fins a l’àrea on va impactar l’avió i van poder parlar amb els equips d’emergència que treballen sobre el terreny. El president ucraïnès, Petró Poroixenko, havia ordenat un alto el foc en un radi de 40 quilòmetres al voltant del punt de l’impacte, per protegir la zona. També els separatistes que controlen el territori es van comprometre a garantir la seguretat dels tècnics.

Per la seva banda, el primer ministre de Malàisia, Najib Razak, va assegurar que els pro-russos havien garantit que lliurarien les caixes negres de l’aparell a l’equip d’experts d’aquest país asiàtic, propietari de l’aerolínia.

I la fiscalia holandesa va anunciar que havia obert una investigació criminal sobre el sinistre. La llei holandesa permet l’obertura d’un procés judicial per presumptes crims de guerra, fins i tot quan s’han comès a l’estranger.

Text més suau

Els primers passos d’estovament de la postura dels rebels van coincidir amb la resolució per unanimitat aprovada ahir a la tarda pel Consell de Seguretat de l’ONU, a la qual fins i tot Rússia va donar suport després que els altres 14 membres acceptessin dir que l’avió havia “caigut” en lloc d’haver estat “abatut”. El text, presentat per Austràlia -amb 27 ciutadans morts-, condemna l’atac, reclama una investigació independent i, sobretot, exigeix als pro-russos que “s’abstinguin de qualsevol acció que pugui comprometre la integritat del lloc on va impactar l’aparell sinistrat”.

A Nova York i a Moscou, el Kremlin rebutja la tesi que l’avió fos abatut per un míssil terra-aire i el ministeri de Defensa va afirmar que disposa de proves que un caça ucraïnès hauria seguit l’aparell de Malaysia Airlines. “El sistema de control aeri rus va detectar un avió de les forces aèries ucraïneses, probablement un SU-25, avançant en direcció al Boeing malaisi”, va explicar el general Igor Makuixen.

Aquesta afirmació va en la línia de la teoria dels separatistes pro-russos, segons la qual l’aparell hauria estat abatut per un míssil llançat des d’un avió militar ucraïnès. Els militars russos també van acusar Washington de mentir en dir que els seus militars tenen la capacitat de produir qualsevol imatge per satèl·lit que els interessi. “Si els Estats Units tenen les fotografies, serien molt amables si les donessin a conèixer a la comunitat internacional”. El secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, havia dit un dia abans que tenien proves que permetien determinar el punt des del qual havia estat llançat el míssil que suposadament va fer caure l’avió en ple vol. El president Poroixenko va desmentir les acusacions de Moscou dient que cap aparell de les forces aèries s’havia enlairat el dia de la tragèdia.

En canvi, el primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, va insistir en la responsabilitat de Moscou. Va dir que Rússia treballava des del “costat fosc” i va assegurar que, amb l’ajut de la comunitat internacional, portarien “davant la justícia tots els responsables, inclòs el país que hi estigui al darrere, subministrant armes, proporcionant suport financer i entrenant aquests bastards”, va dir en roda de premsa.

Segueixen els enfrontaments armats malgrat la tragèdia

La catàstrofe aèria de l’avió de Malaysia Arlines no ha aconseguit aturar la guerra a les regions de l’est d’Ucraïna. Les forces governamentals van llançar ahir una ofensiva a la ciutat de Donetsk. Els combats es van centrar als voltants de l’aeroport i de l’estació de ferrocarril, als afores de la ciutat.

El soroll de les explosions va començar a primera hora del matí i els separatistes van acusar Kíev d’utilitzar l’artilleria per castigar la ciutat. L’exèrcit ho va negar, tot dient que havia respectat les “ordres estrictes” que havien rebut de no bombardejar la ciutat, on hi viuen gairebé un milió de persones. Al final del dia almenys tres persones havien mort en el foc creuat i un edifici de nou plantes havia rebut l’impacte d’un projectil. Amb l’aeroport tancat i les vies del ferrocarril malmeses, la ciutat ja només és accessible per carretera.

No era l’únic punt calent del conflicte. Les forces governamentals mantenen la pressió sobre els separatistes i els combats continuen actius en ciutats com ara Lugansk i Gorlivka. Segons Andrii Lisenko, portaveu dels serveis de seguretat ucraïnesos, en l’últim mes el territori controlat pels “terroristes” s’ha reduït a menys de la meitat. “Pas a pas, dia a dia, l’exèrcit ucraïnès està reconquerint el Donbass”, va afirmar.