Un segle d'intrigues i convivència al cor de Jerusalem

JerusalemLa convulsa història del Pròxim Orient, i de manera especial el conflicte israeliano-palestí, està íntimament lligada a l'Hotel American Colony, testimoni silenciós d'intrigues polítiques durant més d'un segle, al millor estil de les novel·les d'Agatha Christie. Als seus acollidors espais de dimensions humanes i ambient relaxat, discret, es parla, oficialment o no, de pau i de guerra, es conspira, es marquen estratègies polítiques, es xucla informació i es tracen línies vermelles.

Turistes d'alt estànding es creuen amb diplomàtics, mandataris estrangers, polítics israelians i palestins, espies, escriptors, empresaris, artistes, mediadors, membres d'ONG, rabins, xeics i periodistes internacionals, els clients més fidels de la casa, atesa per una majoria de treballadors palestins. Quan esclata una guerra, l'hotel s'omple d'informadors atabalats, vinguts d'arreu del planeta, que al final del dia, copa en mà, a la fosca cova de sostres baixos on se situa el bar, comparteixen les últimes notícies.

A començaments de juliol, dos assessors del secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, que un parell de dies abans havia posat punt final a la seva cinquena visita a la zona, estaven allotjats a l'hotel en un intent de revifar el procés de pau. "I no fa gaire, Tzipi Livni (ministra israeliana encarregada de les converses amb els palestins) es va citar aquí amb Tony Blair, que fins fa un any tenia en aquest hotel casa i oficina permanent", murmura el gerent de l'hotel, Thomas Brugnatelli, assegut al pati central -ple de vegetació, amb una font al mig- i estintolat sobre una taula folrada de ceràmica armènia. Al seu costat, una porta de fusta noble exhibeix el número 16. No és una habitació qualsevol: aquí es van negociar els Acords d'Oslo.

"La localització de l'hotel, a Jerusalem est, però molt a prop de la línia verda (la que separa la part israeliana de la palestina), fa que sigui un lloc neutral, segur per a tothom", assegura Brugnatelli, italià amb passaport suís. Precisament una companyia suïssa porta les regnes de l'establiment tot i que els propietaris són els descendents de la família americana que va fundar aquest lloc i que ha permès conservar-ne l'essència.

Allotjament per a famosos

"Gairebé tothom s'hi deixa caure, es vanta Brugnatelli, encara que no hi estigui allotjat". I amb un somriure, recorda que Robert de Niro hi va venir a fer un cafè al mes de juny. Lawrence d'Aràbia, el general Allenby -que va liderar les tropes britàniques durant la Primera Guerra Mundial-, Lauren Bacall, Bob Dylan, Winston Churchill, Mikhaïl Gorbatxov i el novel·lista francès Dominique Lapierre -que s'hi va passar una temporada treballant en el bestseller Oh, Jerusalem!- són altres personatges il·lustres que ha acollit l'hotel.

L'avui exclusiu establiment, amb murals de mosaics d'origen turc, té els seus orígens en la família Spafford, que a finals del XIX va arribar a Jerusalem amb la idea de crear una comunitat d'evangèlics americans, coneguda com la colònia americana . Més tard, se'ls va sumar un grup de suecs cristians. Va ser aleshores quan van adquirir el palau que havia fet construir el paixà Rabah Amin el-Husseini per conviure amb les seves quatre dones.

El que ja és un símbol de convivència, un paradís enmig del conflicte, aviat obrirà, al mateix hotel, un espai de recerca a l'abast d'investigadors. Com desitjava Valentine Vester, la seva propietària durant més de 40 anys, l'American Colony és un hotel "real" que no s'ha convertit en un Disney oriental.