Més enllà recull vint-i-dos textos de no-ficció escrits per Jonathan Franzen (1959) entre els anys 1998 i 2011. La varietat dels materials -hauria estat bé indicar la procedència exacta de cada text- és molt notable. Hi trobem tres reportatges periodístics de llarg alè, una conferència, un comentari lingüístic, un relat breu i críptic, el discurs inaugural d'un curs universitari, un elogi fúnebre, una peculiar Entrevista amb l'estat de Nova York , la narració de diversos records personals i mitja dotzena de ressenyes literàries.

Un dels encants d'aquesta mena de llibres, força habituals en la literatura anglosaxona, és que permeten comprovar fins a quin punt és versàtil i adaptable el talent dels autors. Aquí, a més, estem parlant del talent del responsable de dues de les novel·les més ambicioses i rellevants de la literatura nord-americana recent: Les correccions i Llibertat . Com a mínim, prometedor.

Tanmateix, com sol passar amb els volums de naturalesa miscel·lània, la qualitat dels textos de Més enllà és força desigual. Vull dir que, així com n'hi ha de francament esplèndids, també n'hi ha uns quants -la majoria- que si no estiguessin ungits pel pedigrí autoral de la marca Franzen, no mereixerien gaire cosa més que un cop d'ull ràpid.

Paradoxalment, entre els textos de lectura més feixuga i més decebedora hi ha El Mediterrani lleig , sobre la complicada lluita dels ecologistes de Xipre, Malta i Itàlia contra la caça furtiva d'ocells, i El fraret xinès , sobre l'impacte mediambiental provocat pel desbordant desenvolupament socioeconòmic de la Xina d'avui. Dic que és paradoxal que aquests dos textos siguin dels més fluixos del llibre perquè són dels més extensos, cosa que hauria de propiciar el lluïment d'un autor de llarg recorregut com és Franzen, i també perquè giren al voltant de dues de les seves passions: els ocells i l'ecologisme. Però el cert és que, a banda d'unes quantes anècdotes curioses i d'estar escrits amb la prosa sòbria i eficient característica de l'autor, no passen de ser exemples discrets de periodisme literari.

El tercer reportatge extens, en canvi, és magnífic. És el que dóna títol al volum i és la peça de no-ficció més famosa de Franzen. Impossible de resumir en unes poques línies, només direm que l'autor munta un relat magistral a partir de la combinació d'una sèrie d'ingredients absolutament dispars, aparentment irreconciliables: una forta crisi personal, el viatge a una illa perduda situada a la costa de Xile, l'evocació del seu amic David Foster Wallace i de la depressió brutal que el va portar a suïcidar-se, una anàlisi perspicaç de l'art de la novel·la, una lectura en profunditat de Robinson Crusoe, i una reflexió sobre l'avorriment i la necessitat que tenim de les altres persones. Penetrant, melancòlic i emotiu, Més enllà és un reportatge vibrant i trasbalsador. Una petita gran obra mestra.

Les millors pàgines del llibre són les que Franzen dedica, aquí i allà, a Foster Wallace, competidor literari i amic de l'ànima. Ple d'amor però als antípodes de l'hagiografia, ple de gratitud i admiració però alhora profundament enfadat i ressentit per la manera com va matar-se, Franzen fa un retrat càlid però implacable del creador de La broma infinita : un home bo, vulnerable, retorçat i molt lúcid. Brillants i commovedores, les paraules dites al seu funeral posen la pell de gallina.

De la resta de textos, destaquen la conferència Sobre la literatura autobiogràfica -excel·lent, ple de sucoses informacions relacionades amb la vida i la feina de Franzen- i Només he trucat per dir-te que t'estimo , dedicat a l'impacte de les noves tecnologies en l'esfera afectiva de la nostra quotidianitat. Pel que fa a les notes sobre llibres, cal dir que són, només, interessants. Franzen comenta, sovint reivindicativament, obres de Frank Wedekind, Paula Fox i Alice Munro, entre d'altres.

Potser el més valuós de Més enllà és la imatge que permet construir del mateix Jonathan Franzen: un home enemic de les modernors, intel·ligent però alhora empàtic, sensible i pudorós, turbulent però no turmentat. I molt més bon novel·lista que escriptor de no-ficció.