26/2: Espanya anirà en anglès a Eurovisió
La Real Academia Española de la llengua s’ha indignat. Diu que això és el producte del papanatisme i del complex d’inferioritat. I ha dit també que RTVE hauria de tenir un codi que obligués, si no jurídicament, sí moralment, a relacionar-se amb l’exterior sempre en “una llengua espanyola”. És bonic això d’“una llengua espanyola” perquè imaginin què passaria si anessin a Eurovisió en català. No crec que les reaccions fossin gaire diferents de les del temps del La, la, la. En qualsevol cas és interessant sentir com contesta avui la RAE als arguments que porten a cantar en anglès a Eurovisió: l’accés a un mercat més gran, a una llengua més cosmopolita, que parlen més persones... Perquè aquests mateixos arguments els han fet servir en ocasions membres de la mateixa acadèmia, d’una manera literal, per convèncer creadors catalans de renunciar a la llengua pròpia en benefici del castellà. Els mateixos arguments que els semblaven lògics per passar-se del català al castellà els semblen repugnants quan són per passar-se del castellà a l’anglès. Dit això, avui, estic més d’acord amb la RAE que amb TVE. Per la mateixa raó que hi estava en contra abans. Perquè triar llengua no és només una decisió instrumental.
