LA XARXA és plena d’ocurrències immediates que posen sarcasme i mala bava a l’actualitat. Humor en defensa pròpia, que ridiculitza i posa en evidència irresponsabilitats. Circula un resum sobre l’estratègia del PP en casos de crisis que diu: “Culpables, segons el PP. Del Iak-42, el pilot; del Prestige, el capità; del metro de València, el conductor; del tren de Santiago, el maquinista; i de l’Ebola, la infermera i el gos”. Aquests reculls tendeixen a ser una simplificació de situacions per ridiculitzar els dirigents, però en aquest cas em temo que és una descripció literal i precisa. La realitat ja ve simplificada, només ordenant la seqüència de fets queda descrita de forma cruel tota una manera de gestionar les crisis. Primer es minimitzen les tragèdies, després es busca l’error humà i s’amplifica la seva culpa amb altaveus amics i una societat mediàtica sempre a punt per a misèries i tafanaries personals. I sol rematar-se amb un victimisme sobreactuat del govern que acusa els mitjans crítics de poca responsabilitat i sembrar alarmes i bla bla bla. Dediquem un dossier a totes les cares de l’Ebola. Hi ha aspectes molt durs, com per exemple la manca de recursos per a aquesta i altres malalties a l’Àfrica; hi ha situacions molt escandaloses, com la nefasta gestió de la crisi per part de la ministra; hi ha episodis denigrants, com els comentaris del conseller madrileny sobre la infermera infectada. I hi ha una cara dura que ho és amb totes les lletres, la d’aquesta tàctica política que serveix tant per al Prestige com per a l’Ebola, però que no serveix la ciutadania, sinó que se’n serveix. Fins al cinisme d’atacar les que són víctimes a veure si poden passar per culpables.
