L’EDITORIAL
Editorial 20/11/2014

El món que no volem

Tot i la Convenció dels Drets dels Infants, aprovada fa 25 anys, cada cinc segons en mor un al món

2 min

Avui és el Dia Mundial de la Infància i és el vint-i-cinquè aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. Per això hem fet el diari amb l’ajut de nens i nenes, que encara no saben gaires coses però són capaços d’imaginar-ho gairebé tot. Ells tenen molt clar quin és el món que no volen i quin és el món que volen. I precisament aquest és l’exercici que els hem proposat: hi han pensat i ho han dibuixat. Han pintat un món lleig i un de bonic. Han dit, a la seva manera, el que l’ARA fa quatre anys que s’esforça a explicar: sense deixar d’informar de tot el que no funciona aquí i arreu, mira també d’ajudar a canviar les coses, a fer propostes, a destacar les que sí que van bé. En aquesta ocasió, la nostra feina l’hem posat al servei de la causa dels infants. Hem posat testimonis, dades i context a la situació que viuen els nens al món i a casa nostra. I la conclusió és que hi ha molta feina a fer. Malgrat les dues dècades i mitja transcorregudes des de la Convenció, un dels tractats internacionals que més països han firmat (en concret, 194), la realitat queda molt lluny dels desitjos que s’hi expressen. Tot i que la mortalitat infantil s’ha reduït a la meitat, cada cinc segons mor un nen al món per causes evitables. Encara hi ha 168 milions de nens esclaus que treballen en fàbriques en lloc d’anar a l’escola. I encara hi ha 250.000 nens soldat. Són realitats molt dures, a les quals cal afegir situacions dramàtiques regionals en què els infants són víctimes innocents: el drama de Gaza, el virus de l’Ebola a l’Àfrica, la fam a Sudan del Sud, la guerra a Síria i el caos a la República Centreafricana o a l’Iraq.

Per sort, a Catalunya som lluny d’aquestes situacions límit. Però no ens podem instal·lar en cap mena de confoisme. Al contrari, en els últims anys més aviat hem reculat. La crisi ha fet augmentar les desigualtats, cosa que naturalment també ha afectat els infants. Som a la cua d’Europa en pressupost públic destinat a la protecció social de la infància i la família (només l’1% del PIB; la mitjana europea és del 2,2%) i el sistema educatiu no aconsegueix corregir les diferències socials. Ens haurem de comprometre més a fer realitat el país i el món que volem per als infants d’avui i de demà.

stats