SENTS DE TANT EN TANT un pare emocionat presumint que el seu nen de dos anys és tan intel·ligent que ja sap com va l’iPad. Li respondries que si el seu nen fos tan intel·ligent no posaria els dits a l’endoll, que el seu és un nen que explora amb els dits, i el que és intel·ligent és el que va inventar tecnologia tàctil per posar-nos a l’abast de la punta del ditet tot el món. La tecnologia digital em fa tenir present la frase: “Quan el savi assenyala la lluna amb el dit, l’idiota mira el dit”. Aquest és el perill, confondre la tecnologia amb el que ens ofereix la nova porta, que és tot. Resistir-nos a canviar o confondre el canvi de paradigma amb un simple reciclatge en noves eines són errors greus quan els fem des de col·lectius com els dels mestres, metges o periodistes, que hem de modificar radicalment la nostra posició i visió per mantenir radicalment la nostra missió de sempre: educar, curar i informar. A Tarragona el I Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia ha reunit entesos del món que aborden la tasca d’aprendre i ensenyar, els dos verbs més deliciosos de conjugar, ara que vivim en xarxa, connectats. Aquesta és la novetat, i en un escenari d’incertesa on cal formar, com deia Jordi Adell, “aprenents permanents”, que se sàpiguen autodirigir. Calen més que mai mestres savis que assenyalin llunes amb el dit, ara que tenim tanta oferta a la punta del dit i correm el risc de quedar enlluernats per com brillen les pantalles en lloc d’entrar a descobrir-hi els mons que ens obren.
