Publicitat
Publicitat

Així, tampoc?

Dèiem que l'element de comparació pertinent per a les consultes sobiranistes (tenint en compte la forçosa precarietat amb què han estat organitzades) no és un referèndum, sinó una manifestació normal i corrent, de les de pancarta i botzina. Varien els elements escenogràfics, però sens dubte la comparació és molt més exacta. I justa. El que sí que milloren substantivament les consultes respecte de les manifestacions convencionals és el recompte de participants. Ja ens havíem acostumat als balls vergonyants de xifres en què, d'acord amb els uns s'havien reunit entre un i dos milions de persones, i segons els altres, deu mil. Gràcies a la feinada i a la voluntat de transparència dels organitzadors, els resultats de la consulta de diumenge estan perfectament quantificats i són verificables: 257.645 votants, una xifra molt respectable. Que queda reforçada quan es tenen en compte -com subratllava ahir l'ARA- les 885.000 persones que han volgut participar amb el seu vot a les successives consultes celebrades arreu de Catalunya, des d'Arenys de Munt fins despús-ahir. Es miri com es miri, l'èxit de la iniciativa és indiscutible.

Si algú en dubta, n'hi ha prou de comprovar les reaccions de la premsa hispànica d'ahir. "Farsa", "xarlotada" o "independentisme de diumenge" eren alguns dels florits epítets que, en un esforç d'objectivitat, destil·laven les capçaleres més significades del patriotisme constitucional. Naturalment, aquestes desqualificacions (i el temps, l'espai i les energies que hi dedicaven) també formen part de l'èxit de la història. I també, el silenci prudent i sigil·lós que hi dedicava alguns altres rotatius no menys patriòtics ni constitucionals, però sí més intel·ligents, com El País o Público .

Amb tot, el més interessant ha estat el posicionament dels dos grans diaris catalans. Recordo un llibre publicat fa alguns anys per Fèlix Riera a L'Esfera dels Llibres, que es titulava L'endemà de la independència i que reunia textos de diversos autors que imaginaven el dia després de la proclamació de la independència de Catalunya. En un article molt divertit, Valentí Puig especulava sobre com donarien la notícia el diferents mitjans i adjudicava a La Vanguardia una portada memorable: " Horas álgidas para Catalunya ". La d'ahir deia " Barcelona alienta las consultas del 10-A ", que ja és això, i hi afegia un editorial astutament favorable a les consultes que acabava amb un " Así, sí " i que responia el ja cèlebre "Així, no" d' El Periódico . Enèrgic titular, a fe, que suscita una pregunta: doncs, com? Les consultes han donat exemple de civisme, cohesió i pluralitat, han alimentat el debat polític i social, han constituït un model de participació i vigor ciutadans i han reivindicat drets fonamentals que l'Estat espanyol encara avui retalla en segons quins casos, com és el de llibertat de vot. Aquesta hauria de ser un primer pas per arribar a votar en un referèndum de debò sobre el futur de Catalunya com a país. Quan això arribi, ens diran que així, tampoc?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT