Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El primer dia de P-3, fita històrica

Avui ell portarà el fill a la nova classe de P-3. No és la seva primera vegada, ni la segona, però està igual de nerviós que ho estava amb les altres criatures. És tota una experiència, deixar-lo a l'escola dels grans, tan petit, però és cert que a l'escoleta dels petits hi començava a quedar gran. Hi ha mides incòmodes, i aquesta n'és una, per això el curs serà tota una transició per al nen i els nous col·legues. Tot per aprendre: d'aquí ve que ser mestre d'infantil sigui tan vocacional, intens, esgotador i agraït. L'esmorzar d'avui té molts ingredients emocionals, alguns de camuflats, d'altres que fem explícits, potser massa. Les ganes que comenci el curs, per fi. Els consells i explicacions apressades. I aquella alegria impostada, aquell teatre que els fem: "Que bé, avui faràs molts amics i t'ho passaràs molt bé i de seguida et vindrà a buscar la mare i el berenar serà boníssim". I la rèplica del nen, que intenta calcar-ho tot, i se'n surt: respon dient que està mooolt content amb uns ulls mooolt espantats. No acaba d'entendre què li espera però si a mig esmorzar ja et prometen un berenar tan bo deus intuir que el dia no serà fàcil. L'avantatge que per al pare no sigui el primer cop és que s'aixeca disposat a viure un dia històric amb ganes i sense estalviar abraçades. D'aquí a uns anys els dos se'n riuran, del primer dia de P-3, però si avui els cau alguna llagrimeta, o dues, que caiguin.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT