Publicitat
Publicitat

Carta a Sara Carbonero: Gràcies, Sara

Estimada Sara, ens fa sentir molt bé que t'equivoquis. Ens confirma que els guapos són els tontos, que els rics també ploren i que, en aquesta vida, el que et donen per aquí t'ho prenen per allà. La roja pot provocar divisions, però sàpigues que els teus errors cohesionen Espanya.

Ens volíem desfogar i t'hem trobat dolçament exposada a l'aparador. Abans s'equivocava Carmen Sevilla i ens semblava una senyora simpàtica. Si Joaquim Maria Puyal confonia un jugador, fèiem com si no ho haguéssim sentit. Però ara, quan t'equivoques tu, tot és diferent. El món es para i s'engega Twitter. El teu cas entronca amb una tradició tan espanyola com la dels acudits de Lepe, i fins i tot la modernitza. No saps les bones estones que passem tots plegats havent-te penjat la llufa de ser la nova Lepe.

Jo encara no sé com no t'equivoques més. El que fas té una dificultat extraordinària. Pensa que hi ha governs que fa anys que estudien polítiques per afavorir la conciliació entre la vida professional i personal de les persones. I tu ho tens tot conciliat en un mateix terreny de joc. No es tracta de ser periodista de dia i nòvia de nit, que tampoc és fàcil. És mossegar-te les ungles d'una mà perquè el teu nòvio Iker aturi un penal i amb l'altra aguantar un micro i intentar dir coses amb un cert sentit. Tot alhora, i amb tots els focus a sobre.

M'imagino el cacau mental que deus portar a sobre cada cop que obres la boca. Ja m'agradaria veure què passaria si la Letícia encara hagués de fer el Telediario de les 9 i després anar corrent a rebre convidats a la Zarzuela. O dónes mans o dónes les notícies. I ella ho va tenir clar des del primer dia. Com que tu ho vols anar trampejant tot, és humanament comprensible que aquesta tensió acabi sortint amb vacil·lacions i lapsus com el de dimecres amb Andrés Iniesta. I nosaltres que t'ho agraïm, Sara.

En una selecció amb tan poques figures mediàtiques, tu t'has convertit en l'estrella. Espanya juga amb un fals 9 i Tele 5 juga amb tu. Nosaltres et trobaríem a faltar si no hi fossis i Paolo Vasile, el conseller delegat de Mediaset, no et deixarà marxar per res del món. O sigui que no pateixis, que mentre no passi la tempesta, a Tele 5 tindràs el lloc de feina assegurat. Són gent complidora. I tu no ets la millor periodista ni tampoc la pitjor. Dóna gràcies de no ser una periodista més.

Has estat de sort que el debat estètic hagi amagat l'ètic. Ens entretenim discutint si tens la feina perquè ets guapa i si per guapa reps més crítiques. Però no ens preguntem si la teva relació amb Iker Casillas és compatible amb l'exercici d'un periodisme lliure i rigorós.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT