Josep Parcerisa
10/12/2012

Llorca-Montpeller i l'eix mediterrani

3 min
Llorca-Montpeller i l'eix mediterrani

Ara com ara, el corredor ferroviari mediterrani de passatgers és un servei de tren Talgo que cada matí surt de la ciutat de Llorca, a Múrcia, i arriba al vespre a Montpeller, a França. I tornem-hi. Calen quasi tretze hores de viatge per fer poc més de 1.000 quilòmetres: facin comptes, 76 km/h de velocitat comercial. Una mica agafat amb pinces, però com que és una mena de tren tramvia serveix per a tot tipus de viatges amb origen i destí en alguna de les moltes ciutats que enfila.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per què va fins a Llorca? Llorca és la tercera ciutat de Múrcia, després de la capital i Cartagena, i és la capçalera d'una ufanosa i immensa horta, a mig camí entre Alacant i Almeria. Bé que ho sap tothom, entre d'altres els camions amb tràilers que traginen fruites i verdures d'Almeria cap als mercats del centre d'Europa. El tren acaba a Llorca perquè la connexió entre Múrcia i l'Andalusia oriental no existeix. Les ciutats d'Almeria, Granada i Màlaga, és a dir, aproximadament l'antic Regne de Granada, mai han estat connectades per ferrocarril amb el llevant ibèric, com si els campos de Níjar fossin encara aquell paisatge humà descrit per Juan Goy-tisolo fa quasi seixanta anys. Com si es tractés d'un forat negre de la geografia, quan, en realitat, des de fa més de trenta anys el creixement d'Almeria demostra que aquesta desconnexió ferroviària és incomprensible. Llorca, a més d'haver sofert un important terratrèmol el maig del 2011 que encara ho amara tot, té, doncs, el dubtós privilegi de ser l'estació terminal de l'eix mediterrani.

Què significa el servei Llorca-Montpeller? L'empresa Talgo, que des de la seva fundació el 1944 es va distingir per crear tecnologia ferroviària avançada, va idear fa molts anys un mecanisme per resoldre el diferent ample de via europeu i ibèric sense haver de canviar de trens. És un progrés de les comunicacions amb la resta d'Europa, perquè permet la circulació dels seus trens fora de les fronteres espanyoles, un fet d'internacionalització en el context d'explotació d'itineraris i incipient concurrència de companyies que és ara la tònica general impulsada des de Brussel·les. Encara avui en dia els Talgo serveixen la connexió de nit des de Barcelona, passant per Portbou -on hi ha instal·lat el giny que els permet adaptar l'ample d'eix dels vagons-, fins a París, Zuric i Milà. I la línia Llorca-Montpeller és ara com ara l'únic tren diürn de moviment de passatgers que aprofita aquest sistema. El tren acaba a Montpeller perquè des d'aquella ciutat les connexions en alta velocitat cap al continent són nombroses i diverses. Llorca-Montpeller expressa, si es vol simbòlicament, l'amplitud de les interrelacions del litoral mediterrani, que són de més abast que l'Alacant-Barcelona.

Cap on anem? Tal com es pot comprovar al portal web d'Adif, el desplegament a tota la geografia de les infraestructures d'alta velocitat de titularitat estatal és enorme. Aviat Llorca deixarà de ser terminal. Avancen trepidants les obres de la connexió amb alta velocitat entre Almeria i Múrcia per a passatgers i mercaderies. Però, ¿això vol dir que la línia s'incorporarà al corredor mediterrani? ¿Es tracta, doncs, de resoldre finalment l'anacrònic fet que els trens s'acabin a Llorca? Doncs no. Mirant els mapes d'Adif es comprova que els flamants túnels de la nova línia Almeria-Múrcia són una branca més que s'afegeix a l'arbre de línies Madrid-Levante, les quals tenen per objecte comunicar Castelló, València, Alacant, Múrcia i Almeria amb Madrid. Es tracta de facilitar la progressiva intensificació dels fluxos entre la capital d'Espanya i totes les capitals de província. Al llevant es dibuixen línies de la mateixa manera que s'està fent al nord -amb un arbre amb bifurcacions des de Valladolid- i que s'ha fet amb el Madrid-Andalusia -per Còrdova i amb bifurcacions fins a Sevilla, Màlaga i Granada.

Entre Castelló i Tarragona no hi ha prevista connexió amb alta velocitat. En els mapes d'Adif el forat negre al litoral mediterrani aviat no serà al sud de Llorca, sinó a l'altura de Benicarló. Potser algun dia les mercaderies podran circular en tren des dels ports andalusos i les hortes de Múrcia fins a França, de nit i per l'itinerari de l'Euromed, i si acaben de fer les vies i hi posen un carril addicional a l'ample ibèric, entre Castelló i Perafort (Tarragona); i això -afegeixo jo- només si no hi ha més remei. El Llorca-Montpeller desapareixerà sense que pugui substituir-lo un Almeria-Barcelona ni un València-Montpeller, i potser mentrestant arribaran rampants uns quants SNCF (trens de l'operadora francesa) a Barcelona o a Perafort. Deia el president Maragall ja fa anys que Madrid se n'havia anat; ara sabem que, per fer-ho possible, als despatxos del ministeri de Foment fa dècades van decidir cenyir-se a prioritats, i això és tant com descomptar Catalunya. No fos cas.

stats