M'agrada el nom de Manuela, potser perquè en conec una que és simpatiquíssima. La filla de Vanesa Lorenzo i Carles Puyol se'n diu, i em sembla una elecció bonica. Sona bé. Manuela. Jo ho diria amb e oberta, però la Manuela que conec, que és de família malaguenya, es pronuncia, esclar, amb l' e tancada i el deix, tan bonic, andalús. Manuela és un d'aquells noms que ha anat d'un extrem a l'altre. Ha passat de ser un nom d'àvies a ser reivindicat pels joves espanyols. Em sembla que la filla del cantant Alejandro Sanz se'n diu. És un nom que, com Rosario o Lola, s'ha tornat modern. Ha fet el camí contrari, per exemple, de Borja. Sempre que un personatge públic té un fill, la massa social -convertida en una tieta gegantina- es veu obligada a donar la seva valuosa opinió sobre el nom. A retuitar-ne algun acudit. Li va passar a Piqué i ara a Puyol. La mare de la nena es diu Vanesa. Abans, Vanesa ens sorprenia. Ara no.
Els d'Intereconomía, amb la desesperació pròpia del moment, ho han aprofitat per dir que el sector nacionalista català ha insultat el futbolista pel nom. Com si Manuel o Manuela, que també es pot dir Manel o Manela, no fos un nom tan català com Ramon. Alça, Manela. Però, i si no ho fos? A les escoles hi ha nens catalans que es diuen Iker, nens castellans que es diuen Marc, nenes catalanes que es diuen Luna, nens catalans que es diuen Mauro, Izan o Uber. Nens que duen noms de déus viquings o de muntanyes canàries. Jordi i Montserrat són uns noms molt poc posats.
He comprovat que al compte de Twitter de Puyol no hi falta el panoli català que -amb un estil ple de faltes- li recrimina que el nom és poc "de la Pobla". He comprovat també que no hi falta el panoli espanyol que -amb el mateix nombre de faltes- li'n celebra l'espanyolitat, com si el nom signifiqués anticatalanisme. Quins pallassos, uns i altres. Per sort, quan acabes d'infantar, el que diguin els pallassos te la bufa.
