Publicitat
Publicitat

Nova dècada, millor futur?

Encara no hem acabat de pair que hem canviat de segle i ja som a l'inici de la segona dècada. No han estat deu anys tranquils tant a escala nacional com a escala internacional, i les perspectives globals no són esperançadores: turbulències financeres, atur, migracions desesperades, desigualtats socials, planeta malmès i espoliat, violència de tota mena, pobresa, revoltes de joves sense futur, corrupció individual i institucional, dubtes sobre el model de democràcia actual, una educació que ha oblidat l'educació en valors i civisme.

La llista és llarga i els nostres mitjans es nodreixen d'aquesta situació, però, més enllà de la plasticitat de la notícia (si no és plàstica, no existeix, i sovint, si ho és, tampoc), on són les idees? On són els pensadors i els intel·lectuals que en altres moments han buscat i trobat alternatives inspiradores als problemes socials? Perquè ara més que mai necessitem idees potents que donin sentit i busquin solucions a aquest paisatge complex.

La pregunta clau és aquesta: hi ha voluntat política global i real d'arreglar-ho? Jo, perdonin que els digui que ho dubto, perquè hi ha molts interessos en joc i també hi ha molta mandra d'abandonar una situació que creiem que és de màxim confort, d'arriscar-se. Però crec fermament que la necessitat de canvi és imperiosa i que la feina de gosar suggerir alternatives possibles és tan urgent com imprescindible.

Malauradament hem après molt poc dels errors de la croada contra el terrorisme; el sistema financer continua sense reformes en profunditat; la cimera de Copenhaguen sobre el canvi climàtic ha evidenciat la impossibilitat de fer-hi front sense emprendre un canvi radical en el model econòmic. En fi, secs d'idees i paralitzats per l'acció hem perdut la dècada miserablement gestionant les misèries del nostre mediocre dia a dia i ajornant el debat massa ocupats en el curt termini.

No és la fi del món, però sí que és la fi d'un món que hem anat construint aquests anys. Desenvolupament, medi ambient, sostenibilitat, dret a decidir, educació en valors, siguin espirituals o cívics, són els grans reptes del nostre món. Quines són les alternatives? Qui les té?

Més enllà de la crisi econòmica social i d'idees, hi ha vida, una altra vida que milers de ciutadans i ciutadanes joves i no tan joves viuen cada dia i que comporta una altra manera de produir, conscient i respectuosa amb el medi ambient i amb la dignitat de les persones; una altra manera de consumir basada en les necessitats i no en l'acumulació organitzada entorn de cooperatives o de l'intercanvi de béns i coneixement; un altre sistema monetari i unes altres finances ètiques i solidàries, preocupades per la rendibilitat social sense oblidar la sostenibilitat econòmica; una nova concepció de l'habitatge que inclou models cooperatius d'ús i, per exemple, una nova manera d'entendre la masoveria, sigui rural o urbana; un altre aprenentatge que comprèn des de projectes de criança compartida a grups d'autoaprenentatge i universitats populars; una altra manera d'entendre la comunicació utilitzant les TIC, programari lliure i continguts oberts; una altra manera d'alimentar-se, d'entretenir-se, de participar i, en definitiva, d'entendre i d'interpretar el món.

Els convido a veure el DVD Més enllà de la crisi: homenatge a Catalunya , dirigit per Joana Conill i Manuel Castells i elaborat en el marc de l'IN3, un institut de recerca de la UOC dirigit pel professor Castells. Veuran múltiples exemples del que els intento explicar i coneixeran grups de persones que a Catalunya han reaprès a viure i s'esforcen per viure la vida com un procés creatiu, utilitzant justament la seva creativitat com a motor de canvi, i que fan seves les paraules de Gandhi: "Els rics acumulen el que és superflu, cosa que els mena a abandonar-ho i a malbaratar béns inútils per a ells, mentre que altres moren de fam. Si cadascú de nosaltres guardés només el que necessitem, ningú no passaria penúries econòmiques i tots viuríem satisfets". Ingenu? Més aviat raonable, i no oblidem que va liderar la independència d'una potència emergent. Mentrestant, nosaltres encara ens encaparrem a classificar-nos com de dretes i esquerres, bons i dolents i a viure immersos en batalles de poder en comptes de centrar-nos a trobar alternatives adequades als nostres temps per millorar la societat i, en tot cas, ajudar i ajudar-nos.

Els intel·lectuals estan molt ocupats fent de gestors i d'alternatives n'hi ha, i molt creatives, però no les volem veure, principalment perquè les considerem marginals, perquè, com els protagonistes del DVD diuen de manera poètica, conreen llavors de vida plantades al marge de la societat. Però ells i elles tenen sort. Ja des de fa temps viuen en un altre món molt més apassionant i inspirador que el nostre. D'aquí alguns anys, com ha passat sempre, els analitzarem i jutjarem, teoritzarem sobre ells, i possiblement en copiarem alguna cosa. Vull pensar que no serà massa tard.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT