Publicitat
Publicitat

Política, olors i sabó

Potser als conservadors no els agraden els liberals (que a Europa serien anomenats progressistes), però, si més no, sembla que els entenen. En canvi, molts liberals troben que els votants conservadors no només estan equivocats sinó que són desconcertants.

En un estudi acadèmic demanaven a 2.000 nord-americans que emplenessin un qüestionari sobre temes morals. En algunes preguntes es demanava als enquestats que triessin la resposta segons com creien que respondria un típic liberal o un típic conservador. Els moderats i els conservadors tenien la mà trencada a endevinar les respostes dels liberals. Els liberals, sobretot els que es qualificaven de molt liberals, no eren tan capaços de posar-se en el paper dels seus adversaris i d'endevinar el que hauria respost un conservador.

Ara ha sortit un llibre apassionant que ajuda un liberal com ara jo mateix a desmitificar la dreta, i clarifica quina mena de missatges poden connectar amb votants de tota mena. The righteous mind , de Jonathan Haidt, catedràtic de psicologia a la Universitat de Virgínia, sosté que per als progressistes la moral té a veure sobretot amb tres valors: la preocupació pel feble, l'equitat i la llibertat. Els conservadors comparteixen aquests interessos (tot i que tenen una noció diferent de la llibertat i de la justícia) i n'afegeixen tres més: la lleialtat, el respecte per l'autoritat i pel que és sagrat.

Aquests últims valors uneixen els col·lectius en un respecte compartit per símbols i institucions com ara la bandera i l'exèrcit. Ens recorden que els judicis morals dels homes sovint tenen a veure amb molt més que l'ajuda als altres. Una de les aportacions més interessants de Haidt és la seva revisió dels tabús.

El seu equip va formular algunes preguntes compromeses als subjectes investigats. ¿Què pensarien d'un germà i una germana que practiquessin l'incest fent servir anticonceptius, o d'una família que, després que atropellessin el seu gos, se'l mengessin per sopar?

La majoria dels que responien quedaven horroritzats, però sovint tenien dificultats per articular-ne els motius; considerem aquests exemples instintivament desagradables, tot i que ningú hi pren mal. (Una lliçó del llibre: si per atzar Haidt se us apropa amb una enquesta, sortiu corrents!)

Evidentment, els debats polítics no tracten del consum d'animals atropellats. Però en el fons sovint giren al voltant d'aquest mateix codi moral. Les primàries republicanes d'enguany han estat un calidoscopi de temes que tenen a veure amb la lleialtat, l'autoritat i el que és sagrat -com ara la qüestió de si els centres amb vinculació religiosa poden negar-se a prestar els serveis de control de natalitat de les pòlisses d'assegurança-, i aquesta és, probablement, la raó per la qual persones com ara jo han trobat aquestes primàries tan absurdes.

Dit d'una altra manera: els nord-americans parlen de valors en sis llengües, des de la defensa dels dèbils fins a l'esfera sagrada. Els conservadors les parlen totes sis; però els liberals en dominen només tres. I n'hi ha (jo m'hi incloc) que bàsicament n'utilitzen una, la preocupació per les víctimes. "La psicologia de la moral pot ajudar a explicar per què el Partit Demòcrata té últimament tantes dificultats per connectar amb l'electorat", escriu Haidt, antic liberal que diu que s'ha fet centrista amb aquest llibre.

En els últims anys ha crescut la recerca sobre les arrels de les ideologies polítiques, i sembla que són profundes. Als adults que es consideren liberals, unes dècades enrere, al parvulari, els mestres els consideraven inquisitius, cercadors de novetats verbals, però no gaire ordenats ni obedients.

Alguns investigadors suggereixen que els conservadors són més sensibles als perills, i que se sobresalten més en sentir un soroll fort. A més, la pell dels conservadors també secreta més humitat en veure imatges repugnants, com ara algú que menja cucs. Els liberals també senten repugnància, però una mica menys.

Una cosa que ens empenyi a pensar en repugnància o netedat sembla tenir també un efecte, si més no temporal, en les nostres idees polítiques. Impulsa els nostres escrúpols i ens fa ser més conservadors.

Un estudi de la Universitat de Toronto va determinar que si demanaven als enquestats que es rentessin les mans amb aigua i sabó abans d'omplir el qüestionari, les seves respostes eren més moralistes en coses com ara el consum de drogues i la pornografia. Els investigadors van determinar que els enquestats al campus de Stanford donaven opinions més moralistes si abans a la zona hi havien llançat una bomba fètida. A la Universitat de Cornell els estudiants responien de manera més conservadora pel fet d'estar a prop d'un d'aquells equips higiènics per rentar-se les mans.

La nostra ideologia conforma moltes més coses que la política. Fins i tot busquem mascotes que reflecteixin el nostre punt de vista moral. Investigadors de YourMorals.org han determinat que els liberals prefereixen els gossos amb geni però no servils, mentre que els conservadors busquen gossos lleials i obedients.

En resum, els judicis morals i polítics són complexos i contradictoris, conformats per un ample ventall de valors, idiosincràsies i fins i tot olors.

En tot això no hi ha cap procés mental o intel·lectual. De fet, Haidt esmenta una recerca que prova que el fet de tenir un coeficient intel·lectual superior no comporta avaluar les posicions morals d'una manera més equilibrada o oberta (però defensar de manera més eloqüent aquestes posicions, sí). Fins i tot hi ha moltes investigacions que proven que els catedràtics de filosofia moral no són pas persones més morals que altres estudiosos.

¿I sabeu quina mena de llibres són els que roben més sovint a les llibreries? Els llibres d'ètica.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT