Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Ramon Maria Nogués

Aquest religiós escolapi i catedràtic en antropologia biològica és la prova que ciència i fe poden anar juntes

M'aixecaré d'hora i el primer que faré serà anar a comprar el pa i esmorzar, com tothom. Aniré cap a la UAB i a les 9 seré al quiròfan amb uns neurocirurgians de l'Hospital de la Vall d'Hebron per extreure unes mostres de tumors cerebrals, ja que n'estem estudiant aspectes moleculars. Com que passaré el matí entre el quiròfan i el laboratori ja em quedaré a dinar allà. Cap al vespre tinc la presentació del llibre Fills del Concili, que recull les impressions de disset sacerdots que van participar en el Concili del Vaticà II als anys seixanta. Aquests capellans van assimilar les grans reflexions dels teòlegs que van ser al concili, i al llibre expliquen com els hi sembla que ha evolucionat aquesta concepció de la nova església. Jo sóc sacerdot escolapi, però fa trenta anys que treballo als laboratoris, combinant la meva vida pastoral amb la biologia i la genètica. Sempre he viscut en una contraposició de llenguatges. El científic, més descriptiu i destinat a assolir objectius, i el teològic, més simbòlic i transcendent. Això m'ha obligat a revisar constantment aquestes dues realitats divergents però entrelligades. El nostre cervell ha de recórrer a llenguatges complementaris perquè amb un de sol no en tenim prou. Ha de fer compatible, en un mosaic, les diferents visions del món per fer-se una idea més pròxima a la realitat. Vivim en un món molt fragmentat, i entre tots hem de fer-lo interessant i compatible. I això no vol dir que hàgim de suprimir les diferències, sinó que es tracta de fer-les coexistir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT