Publicitat
Publicitat

Televisions, petroli i ambicions nuclears

Aquesta setmana, la cadena de televisió Press TV s'ha hagut d'acomiadar dels seus espectadors al Regne Unit. L'ha obligat a tancar l'autoritat reguladora local Ofcom, que considera que no ha complert amb l'anomenat Broadcasting code , el codi que vetlla per la imparcialitat de les cadenes de televisió, pel seu nivell de rigor i perquè no exposin de manera preeminent les posicions dels seus propietaris. La modernitat de formes de Press TV no amaga que els propietaris estan instal·lats al palau presidencial de Teheran.

Fa temps, la cadena va ser multada amb 100.000 dòlars pel mateix regulador per haver difós una entrevista amb Maziar Bahari, un conegut periodista canadencoiranià de la revista Newsweek , quan aquest estava empresonat el 2009. La raó va ser que havia estat concedida sota pressions i amb manipulacions. Bahari, acusat d'haver donat suport a les manifestacions contra el règim, va ser alliberat després. L'impagament de la multa i el fet que Press TV incomplís una de les normes bàsiques del Regne Unit sobre difusió televisiva -que el control editorial ha d'estar ubicat al país- han estat les raons formals en què s'ha basat el tancament. L'altra raó, que no es pot posar sobre el paper, és que Press TV amaga sota un vel de pluralitat i diversitat informativa que és un instrument de propaganda d'un dels pitjors règims del món, on -per dir-ne només una de les característiques més òbvies- no es respecten els drets humans.

Mentre això succeïa al canal en llengua anglesa, el president Ahmadinejad polia el seu espanyol per pronunciar un emfàtic " Viva la Paz! Viva el Pueblo! Viva América Latina ", paraules amb què va saludar el llançament del canal Press TV en espanyol, que, segons va dir, vol fer front a "tots els que volen dominar el món", en un clar atac contra Occident en general i els Estats Units en concret. El llançament es va fer aprofitant que tornava de gira per Amèrica Llatina, on va visitar Cuba, Veneçuela, Nicaragua i Ecuador.

Com és lògic, tot això ha passat pràcticament desapercebut pel gran impacte que han tingut les decisions preses per la UE i altres països occidentals sobre l'embargament de petroli iranià. Motivada per les nombroses sospites sobre el seu programa nuclear, és la sanció més contundent que s'ha pres mai contra Teheran. Ahmadinejad i el seu govern no acaben de posar negre sobre blanc que l'activitat dels científics en les diverses plantes nuclears arreu del país tingui com a objectiu únic l'obtenció d'energia nuclear per a fins exclusivament pacífics. Segons les últimes dades de diversos serveis d'intel·ligència, publicades pel New York Times aquesta setmana, l'Iran tindria 10.000 centrifugadores, cinc tones de material de baix enriquiment i uns 80 quilograms de material d'enriquiment mitjà. Les discrepàncies entre el programa nuclear legal i el sospitós són molt grans i de conseqüències perilloses. D'aquí la contundència de la mesura dels europeus, que no compraran més petroli a l'Iran a partir de l'1 de juliol. Si tenim en compte que aquest país obté el 80% dels seus ingressos en moneda convertible de les vendes internacionals de cru, queda clar que necessita amb certa rapidesa trobar un substitut per al petroli que col·locava al mercat europeu, quasi el 20% de les seves exportacions.

Paul Stevens, expert mundial en temes energètics, considera que és impossible aconseguir un bloqueig mundial de les exportacions de l'Iran a través de sancions de les Nacions Unides. Entre d'altres raons, ni la Xina ni l'Índia, els seus dos principals clients, estan interessats a interrompre la compra d'aquest cru. Sembla que Pequín i Teheran s'han discutit pel preu recentment, diu l'expert Stevens, i que la Xina aprofita el moment per exigir-li més bon tracte. Queda per veure com es resoldrà aquest punt, que és fonamental si tenim en compte que l'Iran ja dóna per perdut el mercat europeu mostrant al món que és ell qui talla el subministrament abans de la data límit.

Ningú dubta de l'impacte de la mesura europea. Però no se sap si aconseguirà doblegar el règim, ja que amb preus per sobre de 100 dòlars per barril aquest té molt de marge abans de notar-ne l'impacte financer. D'aquí la importància de sumar estratègies i accions, incloent-hi un estrangulament encara més gran de les transaccions financeres internacionals.

És possible que quedin poques opcions per fer que l'amo de la Press TV s'hi repensi, sobretot si llegim el que escriuen d'ell a la premsa israeliana sobre com podrien pretendre acabar de cop amb el seu desafiament. Val més que desitgem sort a la pressió de les sancions i de la diplomàcia que no acabar davant d'una elecció entre un Iran amb la bomba o una bomba contra l'Iran.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT