L’historiador Joaquim Coll va intentar justificar ahir la modesta (serem generosos) assistència a la manifestació convocada per Societat Civil Catalana, entitat que ell lidera, despús-ahir a Tarragona, amb aquestes declaracions: “Les manifestacions estan molt bé i poden convocar més o menys persones. Però en democràcia els processos polítics no es dirimeixen a les manifestacions, sinó a les urnes”. Senyor Coll, enhorabona per unes paraules tan lúcides. No puc estar-hi més d’acord.
Abans d’aprofundir-hi, permetin-me l’incís. A la manifestació de la V de Varcelona hi vam assistir un milió vuit-centes mil persones (no són xifres de l’ANC, ni d’Òmnium Cultural, ni tan sols del Govern de Catalunya, sinó de la Guàrdia Urbana, que no acostuma a esser especialment generosa quan es tracta de comptar participants en aquesta mena d’expressions populars). A la manifestació contra la consulta del 9-N que es va celebrar a Tarragona hi van assistir, segons dades també oficials, set mil persones, entre les quals van brillar amb llum pròpia líders de solvència contrastada com Alícia Sánchez-Camacho, Carme Chacón o el mateix senyor Joaquim Coll. Tant una manifestació com l’altra eren perfectament legítimes i respectables, tant com les idees que s’hi defensaven, tot i que hi hagués una petita diferència de capacitat de convocatòria. Va ser especialment còmica l’esmentada Camacho quan, en finalitzar les dues concentracions, va afirmar que el sobiranisme català havia “entrat en declivi”. D’això se’n diu capacitat analítica.
Però ara voldríem felicitar l’historiador Joaquim Coll, que com hem dit afirma que en democràcia les coses no es resolen amb manifestacions, sinó a través de les urnes. Enhorabona, senyor Coll, per haver-ho entès finalment. Perquè l’únic que demana aquesta gentada que fa tres anys que surt a Catalunya cada 11 de setembre és, precisament, poder passar per les urnes. No demanen la independència; això si de cas vindrà després. El que demanen, senzillament, és votar. Pronunciar-se com a ciutadans lliures. És cert que les manifestacions no han de determinar per elles mateixes el processos polítics, però dijous hi va haver gairebé dos milions de persones que van sortir al carrer per demanar que se’ls permeti votar, mentre que unes altres set mil es van concentrar per impedir-ho. Per això resulta paradoxal que, després d’organitzar una manifestació frustrada en contra del dret de la gent a votar, apel·li vostè, senyor Coll, a l’autoritat democràtica de les urnes. Però vaja, benvingut si finalment ho ha vist. Si no li importa, expliqui-ho (ni que sigui amb esquemes) al president Mariano Rajoy, que ha baixat fins al ridícul d’invocar els trasplantaments de cor entre catalans i andalusos per justificar la seva actitud contrària a l’essència de la democràcia, que és el dret de vot. Tal com vostè recomana, senyor Coll, deixem que cada ciutadà emeti el seu vot, comptem-los i actuem en conseqüència. Li asseguro que després d’això ja no caldran més manifestacions.
