Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Totes som Teresa Rivero

Fa uns dies es van donar uns premis de recerca tecnològica per a estudiants de batxillerat i cicles formatius de segon grau (FP). Els convocava la UPC i tenien com a objectiu fomentar l'interès dels alumnes per l'arquitectura, la ciència i la tecnologia. A part, hi havia un premi especial, concedit per l'Institut Català de les Dones, "al millor treball de recerca fet per una dona o un grup de dones". Si un treball, doncs, l'havia fet un grup mixt (és el cas del treball guanyador) no podia optar al premi especial, tot i que fos un exemple de paritat. Si hi havia un home, ja no valia.

¿N'hi ha poques, de dones, que es vulguin dedicar a la tecnologia? Sí. ¿I seria millor que n'hi hagués més? No ho sé, però admeto que les de l'Institut de les Dones puguin tenir raó. Així doncs, seria desitjable que en tots els oficis (excepte els que les dones no podem fer per raons físiques) hi hagués paritat. Per tant, estaria bé que, de la mateixa manera que es fomenta la paritat en el camp de la tecnologia, es fomentés també en el camp dels bàrmans especialitzats en còctels, els sommeliers, la presidència de la Generalitat, la direcció tècnica d'equips de futbol i fins i tot la presidència de clubs. (No cal dir que són oficis que servidora faria encantada de la vida.) Però aleshores també haurem de fomentar la paritat en oficis en què falten homes. ¿Hauríem de no fomentar , per exemple, la presència de dones en el món de la representació literària?

Entre els membres del jurat hi havia una representant del Col·legi d'Enginyers. Vull pensar que no hi era perquè fos la quota femenina dels enginyers, sinó perquè era, simplement, enginyer. Suposo que quan estudiava no li van donar cap premi "especial" per fomentar la seva vocació, sinó que la van considerar, en tot moment, igual que els seus col·legues masculins. Que és la veritable manera de fomentar aquesta igualtat que necessitem tant.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT