19 d'agost: "Aeroport de Barcelona, primera hora del matí. Arriben vols internacionals i els passatgers..."

BarcelonaAeroport de Barcelona, primera hora del matí. Arriben vols internacionals i els passatgers han de passar el control de passaports. Hi ha dues cues: una per a comunitaris i una altra per a no comunitaris. Hi arriba un volum semblant de passatgers. Però mentre que per a atendre als no comunitaris hi ha cinc o sis finestretes de la policia espanyola, per als comunitaris només n'hi ha una, i s'ha de compartir amb les tripulacions, que figura que tenen preferència (o si més no, actuen com si la tinguessin). El resultat: un passatger comunitari ha de fer el triple d'estona de cua que un no comunitari. I els comunitaris –la majoria, gent d'aquí que torna de vacances- es queixen. No d'un error de planificació, sempre possible. D'una manera de fer. De la incapacitat de reaccionar. De no pensar en la gent. D'un Estat que et tracta més com a súbdit que com a ciutadà.