Té, et regalo unes llenegues, són acabades de collir, per anar bé convindria que les netegessis avui mateix, els treus la bava del peu, veus? O demà et costarà molt. Són de banda de solei. Que com ho sé? Perquè tenen el barret pla. Si tenen el barret pla i la cama gruixuda són de solei. Si tenen el cap ovalat (ovalat vull dir més arrodonit, m’explico?) i la cama llarga són de banda obaga. Les primeres que surten són sempre de banda obaga. A la llenega li costa de corcar-se, no és com el rovelló. Aquest any els rovellons caminen sols. Vull dir que estan plens de cucs. Amb tanta humitat i temperatura el cuc es desenvolupa molt. L’altre dia, el dia 9 de novembre, mira, vam anar a votar amb la dona i en havent tornat va i li dic: “Tu! Aniré a veure si cullo quatre bolets”. És la meva il·lusió. A ella li agraden però no li fan tanta il·lusió com a mi. En tinc tot de fotos al mòbil i després me les passo a l’ ordenador. Ben ordenades, valgui’m la d’allò... Doncs el que et deia: vaig sortir al bosc i vaig tornar amb quatre quilos de rovellons. Però els que feia quatre o cinc dies que eren al bosc ja estaven carregats de cucs. I mira si n’hi havia, de cucs, que se’ls ficaven pel barret. Normalment se’ls fiquen per la cua, però de la tantíssima humitat, al barret.
Els camagrocs aquest any sembla que els hagin sembrat de tants que n’hi ha. Ara ja n’ha sortit la segona tongada. I de llengua bovina aquest any en surt molta i de grossa. Són detalls de la naturalesa que, als que ens agrada... Si vols et dic com les faria, jo, aquestes llenegues. Raig d’oli a la paella. Poc, eh? I espera’t que treguin l’aigua. I quan l’aigua s’acabi, sales i un altre raig d’oli. I llavors, tira-hi trossos d’all, però grossos. No et faci por l’all. I en acabat ho deixes, si pots mig dia. I quan t’ho mengis allò s’haurà perfumat tant... Ja m’ho sabràs dir.
