El frau de Sánchez Dragó

Fa uns dies Fernando Sánchez Dragó va ser notícia perquè havia marxat d' El gran debate de Telecinco molest amb el programa i sense fer l'entrevista que havien acordat. Dimarts visitava el plató d' El hormiguero i va explicar a Pablo Motos els motius. Tant ell com la seva filla van intuir motivacions ocultes en l'entrevista de Jordi González. Ara Sánchez Dragó explica aquesta bajanada com una heroïcitat intel·lectual. La primera pregunta que li va fer Motos és si als matins esmorzava cereals o Viagra. I aquí l'home ja va poder començar el seu discurs de bèstia sexual septuagenària que ja fa més angúnia que gràcia. Sánchez Dragó acaba parlant per enèsima vegada del seu matrimoni amb una jove japonesa amb un orgull gairebé mercantil. El sexe, però, és l'excusa per enllaçar amb el seu interès real: narrar la causa del seu vigor. És gràcies a uns productes medicinals que cada vegada que trepitja un plató s'encarrega d'anomenar i lletrejar ben a poc a poc. Són una mena de bolets i uns antioxidants orientals molt exclusius que, segons ell, fins i tot "curen les malalties més complicades de guarir" (textual). Convida els espectadors a buscar-ho a internet. Motos es va sumar als elogis i va explicar com un miracle que li havien guarit una rinitis crònica. Van citar també Imanol Arias com a principal consumidor de les substàncies. Va ser una entrevista idèntica a la darrera que li va fer González fa mesos. Es veu que aquella vegada els de Telecinco sí que van acceptar les normes. Motos també es va cenyir a les expectatives comercials de Sánchez Dragó. Que per què comercials? Perquè quan visites la web de l'escriptor hi ha un enllaç que porta directament a un portal per adquirir els productes. La fatxenderia reiterada d'aquest home, el colonialisme sexual que exhibeix, no només és fruit de l'egocentrisme televisiu sinó també d'una voluntat encoberta de negoci per vendre píndoles.