Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La gràcia de tenir un mal dia

La primera vegada que tens un mal dia te n'adones tard, quan rebobines i valores l'abast del que has viscut i et fas creus de com ho has aguantat i et sents una mica heroi i tot. A partir d'aquí, i a mesura que sobrevius alguns mals dies perfectes, dels de manual, ja els veus a venir. A vegades l'identifiques així que et lleves, i no falles. Si tens la sort que te n'arriba un molt de tant en tant encara et sorprèn, i a vegades quan n'ets conscient ja l'has alimentat amb els teus errors, perquè el perfecte mal dia té l'habilitat de treure el pitjor de tu, de manera que ell arriba girat i tu l'acabes d'espatllar. L'únic antídot contra el mal dia seria poder-te'n riure, però aquesta possibilitat arriba amb un retard considerable, sempre en diferit. Fotre-te'n a la cara seria provocar-lo, i no convé. En directe, alguna vegada el pots torejar, d'altres t'hi resisteixes per no mostrar feblesa, i algun cop deixes que t'atropelli, mig confiant que et vegi una víctima massa fàcil i passi de llarg. No sol ser així, el mal dia no es caracteritza per la pietat. El millor moment del mal dia és quan et venç la son, tanques els ulls i desitges, encara despert, que no hagi vingut per quedar-se, que tingui data de caducitat, que no sigui un mal mes ni un mal any ni una mala vida. Si només era un estúpid mal dia ho notaràs perquè l'endemà serà, per força, una mica millor.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT