Aquest article només té la intenció de felicitar l’auxiliar d’infermeria Teresa Romero per haver superat una malaltia com l’Ebola, de la qual tothom ha parlat però ningú en sap amb prou feines res encara. I també de felicitar-los a ella i el seu marit, Javier Limón, per la seva elegància i el seu saber estar en aquestes setmanes que cap de nosaltres pot imaginar què deuen haver estat per a ells. La compareixença que va fer ahir Teresa Romero davant dels mitjans va ser tota una lliçó de sentit comú, intel·ligència i ponderació, encara que alguns periodistes encara se n’hagin mig rigut perquè va donar gràcies a Déu i sant Jaume per la seva curació. No és necessari creure en l’un ni en l’altre per respectar la fe sincera d’una persona, i més quan ha passat per un lloc tan estret com el que ha conegut Teresa Romero.
El marit de Romero, Javier Limón, va donar també exemple d’integritat moral i de pensament clar en la vergonyosa entrevista trampa que li van intentar infligir la periodista (en direm així) Mariló Montero i els seus col·laboradors al programa La mañana de TVE. Com que Teresa Romero i Javier Limón són persones senzilles, es veu que molts es varen imaginar que eren curts i que seria fàcil dur-los a les seves aigües de demagògia i d’espectacle sentimentaloide i flatulent, amb l’únic objectiu de donar cobertura a la indefensable gestió que d’aquesta crisi han fet les autoritats espanyoles. En canvi, Javier Limón (que com ell mateix va dir, és un simple obrer) va demostrar ser la persona més intel·ligent i educada que hi havia dins aquell plató, de la mateixa manera que Teresa Romero va exhibir ahir una finesa intel·lectual i una netedat moral de la qual tothom hauria de prendre nota. No conec gaires intel·lectuals ni polítics que siguin capaços de comportar-se d’aquesta manera després d’haver viscut un drama d’aquesta envergadura.
Per descomptat, la parella ha emprès accions legals. Concretament tres: una contra Javier Rodríguez, el vergonyós conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, que va intentar ridiculitzar i culpabilitzar Romero quan encara no se sabia si se’n sortiria; una altra per denunciar els defectes de protocol en els casos d’Ebola, i una tercera per denunciar l’absurd sacrifici del seu gos Excalibur, que s’ha fet famós de la manera més penosa possible. Només se li pot desitjar a Teresa Romero una ràpida recuperació, i a ella i al seu marit que guanyin les tres causes judicials i que aviat puguin recuperar la tranquil·litat i deixar enrere el malson que han hagut de viure per culpa d’una colla de polítics als quals no posarem adjectius perquè ja s’han adjectivat a bastament ells mateixos. Ells i els seus ridículs corifeus mediàtics.
Mentrestant, aprofitem-ho tots plegats per aprendre alguna cosa de l’exemple de dignitat que ens han donat Teresa Romero i el seu marit, Javier Limón. Ah, i també el pobre Excalibur, un innocent que va morir víctima de la por, la ignorància i la indecència. Sort que els seus amos viuen per contar-ho.
