Que el partit coincidís amb una de les majors mobilitzacions de la història de Balears potser és una bona excusa per reflexionar sobre allò que representa socialment el Mallorca. Simplement és una excusa, en cap cas un intent de voler mesclar o comparar les motivacions d'una cosa i l'altra, més que res perquè els sentiments que duen a la militància esportiva, l'estima a uns colors, són irracionals. Ja sabeu allò que en la vida pots canviar-te de tot, menys d'equip de futbol.
El Mallorca mobilitza, en una de les pitjors etapes de la seva història recent, unes 8 .000 o 10.000 persones que es desplacen cada quinze dies a Son Moix, mentre que un bon grapat més el segueixen des de la distància. L'única motivació és veure un partit de futbol i donar suport a uns colors. Us assegur que en ple mes de febrer, un diumenge horabaixa fosc, sota la pluja i passant fred, dónes voltes al cap a això de les manifestacions irracionals. I passats quinze dies, hi tornes.
Es converteix en un ritus que cadascú adquireix de manera diferent. Per simpatia, per tradició familiar o per compartir alguna cosa amb els amics o la parella. L'equip i el club, per si mateixos, no representen res. Són allò que per cadascú representen i, per tant, tenen una identitat necessàriament col·lectiva i plural. I l'afició del Mallorca no és cap altra cosa més que una representació de la societat mallorquina, ni més ni manco.
El club ha estat acusat en moltes ocasions de gonellisme. I no us negaré que a Son Moix n'hi ha, de gonelles, i de vegades es fan sentir molt. I fins i tot potser n'hi haurà que han governat el club. Però què voleu que us digui? Veig el mateix al carrer, quan surt del camp. Passa que el futbol té alguna de cosa de tribal, de perillosa uniformatització. Però jo em qued amb els 15.000 mallorquins que viatjaren junts a València, o els prop de 10.000 que ocuparen els carrers de Birmingham, en temps millors. El Mallorca era motiu d'orgull per a tota l'illa, i ho va ser just per motius únicament esportius.
I dit això, mentre miràvem de coa d'ull el que passava als carrers de Palma, el Mallorca ens en va donar ahir algun, de motiu. Victòria i bones sensacions. La cosa comença a funcionar tot i que no deixam de patir. Perquè patir, patirem, i continuarem sent-hi. Però no em faceu gaire cas; ja ho sabeu, es tracta d'una manifestació irracional.
