Publicitat
Publicitat

Quan tornem del pati, canviem el món

Un enfrontament entre una classe d'alumnes de quart de primària i uns estudis cinematogràfics sembla una lluita desigual. De fet, ho va ser: els estudis van haver de cedir. Vet aquí un exemple de com les noves eines d'internet permeten que la gent corrent pugui vèncer algunes de les empreses més poderoses i els interessos polítics que les envolten: desafiant els titans amb una exposició pública i condemnatòria online .

Anem, doncs, a la classe de quart de Ted Wells, a Brookline, Massachusetts. Els nens van llegir el conegut relat infantil The Lorax , del Dr. Seuss (Theodor Seuss Geisel), i els va agradar molt l'èmfasi que es posa en la protecció de la natura; per tant, van estar contents de saber que els estudis Universal en llançaran la versió cinematogràfica al març. Però quan els alumnes van anar a la web de la pel·lícula van quedar decebuts, ja que s'hi ignoraven els temes mediambientals.

De manera que el mes passat van fer una petició a Change.org, una web de referència en el camp de les revoltes a internet. Demanaven que els estudis Universal "deixessin que The Lorax parlés en defensa dels arbres". La petició es va multiplicar ràpidament, es va escampar com una epidèmia i va arribar en poc temps a les 57.000 signatures, i els estudis van renovar el lloc web amb el missatge mediambiental que els exigien els nens.

"Era exactament el que demanaven els nens: estaven eufòrics", em va dir Wells, recordant la festa de celebració que van fer els alumnes a l'hora del pati. "Els nens tenen l'al·licient de fer del món un lloc millor. Senten aquest poder".

La possibilitat d'utilitzar Change.org per assenyalar i avergonyir públicament em va cridar l'atenció quan no fa gaire vaig tractar el tema del tràfic sexual d'adolescents a la web d'anuncis classificats Backpage.com. Vaig saber que una petició a Change.org havia aplegat 86.000 signatures perquè l'empresa eliminés els anuncis per a adults.

La meva columna següent tractava el tema del tracte brutal al qual estan sotmesos els periodistes tancats a les presons d'Etiòpia. Un estudiant de primer curs d'universitat de 19 anys d'Idaho, Kelsey Crow, va llegir la meva columna i va fer una petició d'alliberament d'aquests periodistes; en molt poc temps va arribar a més de 4.000 signatures.

Quina importància té això? ¿Al primer ministre d'Etiòpia, Meles Zenawi, li preocupa què pensen d'ell un grup de ciberciutadans? L'escepticisme sobre aquesta qüestió és comprensible, però fins ara les peticions de Change.org han assolit èxits notables.

Per exemple, a l'Equador hi havia una xarxa de clíniques on es maltractaven lesbianes amb l'excusa de convertir-les en heterosexuals. Una petició que denunciava aquestes pràctiques va recollir més de 100.000 signatures i el govern de l'Equador va fer tancar aquestes clíniques, va anunciar una campanya nacional de sensibilització contra l'homofòbia i va nomenar ministre de Salut un activista dels drets dels homosexuals.

Els cervells de les campanyes reeixides no són gent poderosa o amb contactes. En general, estan plens d'audàcia i perfectament familiaritzats amb els mitjans de comunicació socials.

Prenguem ara el cas de Molly Katchpole. La tardor passada, Molly, de 22 anys i que feia de mainadera a Washington, es va empipar per l'anunci de Bank of America que deia que li cobraria cinc dòlars mensuals per la targeta de dèbit (i es deia que altres bancs farien el mateix). Va escriure la seva primera petició. "Al cap d'un mes tenia 306.000 signatures", m'ha explicat Katchpole. Bank of America i altres entitats financeres van retirar el projecte d'instaurar aquest càrrec. Poc temps després va posar en marxa una segona petició contra un recàrrec de 2 dòlars que imposava Verizon pel pagament online de certes factures. En menys de 48 hores, va recollir més de 160.000 signatures i Verizon va retirar el recàrrec.

Katchpole va fer valer el seu triomf per aconseguir una nova feina a l'organització Rebuild the Dream [Reconstruïm el somni americà], que constitueix un grup de pressió per millorar el benestar econòmic de les famílies de classe mitjana.

Pel que fa a Change.org, actualment està en fase de creixement explosiu. Fundada el 2007, jurídicament és una barreja entre una empresa i una organització benèfica, i vol generar beneficis per dedicar-los al bé social. El seu ascens va començar fa un any i actualment augmenta en un milió de membres cada mes.

"Cada mes creixem més del que vam créixer durant els quatre primers anys junts", diu Ben Rattray, de 31 anys, el fundador de l'organització. Explica que cada mes s'inicien 10.000 peticions, i que cada vegada que una petició triomfa hi ha un gran nombre de campanyes que intenten imitar aquest èxit.

Charge.org ha crescut dels 20 treballadors que tenia l'any passat als 100 actuals, distribuïts en seus a quatre continents. Per a les acaballes d'enguany, Rattray preveu tenir seus en més de 20 països i operar en encara més idiomes, incloent-hi l'àrab i el xinès. És conscient que la web pot ser bloquejada a la Xina, però no s'atura per això: "Si no hi ha cap dirigent que censuri la nostra web, voldrà dir que no estem fent bé la nostra feina", diu.

Mentrestant, ¿què passa amb els 14 nens de la classe de quart de Wells? Els he demanat quina serà la seva pròxima iniciativa a Change.org. Encara es debaten entre diferents opcions, però una de les possibilitats és reduir l'impacte ambiental generat per la distribució indiscriminada de guies telefòniques demanant a les companyies que enviïn guies només a les persones que les demanin.

Sembla ridícul pensar que 14 nens de quart puguin aconseguir un objectiu tan sensat. Tanmateix, ells ja ens han demostrat que internet pot capgirar el món.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT