Pedro Morenés és un home que ha estat del tot irrellevant dins la política. Ocupa el càrrec de ministre de Defensa d’Espanya (allò que en temps més gloriosos se’n va dir ministerio de la Guerra ) i figura que això ens ha d’impressionar. No tan sols no és així, sinó que ens és igual el que faci el ministre Morenés mentre no ens destorbi gaire, a pesar que li paguem el sou entre tots amb els nostres impostos. Al cap i a la fi, algú deu haver d’ocupar aquest lloc, i tant és que sigui en Pedro Morenés com en Pere Peixet.
Ara bé, Morenés, pel que diu la seva biografia, no és exactament en Pere Peixet. Ben al contrari, va néixer sota la condició de peix gros, i es veu que s’hi ha avesat: fill d’una família aristocràtica basca, amb vescomtes i grans d’Espanya inclosos dins el seu arbre genealògic, el bo d’en Morenés va fer les seves primeres cucaveles polítiques dins el mateix PP, però després va tenir un interval per dedicar-se a l’emprenedoria privada. En concret, va ser director general de l’empresa MBDA, que es dedica a construir míssils i altres armes de guerra, i conseller d’Instalaza, especialitzada en la fabricació de bombes de dispersió, una mena d’armes que han causat veritables estralls entre la població de diversos països del món que pateixen conflictes bèl·lics. Les bombes de dispersió són artefactes que difonen aleatòriament una multitud de petites bombes, necessàriament letals, quan són activades per contacte. Són discutides arreu del món per la seva alta capacitat letal, i per la quantitat de morts civils que han causat, incloent-hi nens, mares i ancians. Les bombes de dispersió són l’escòria de la guerra. Pedro Morenés, fill de grans d’Espanya, les fabricava i les venia. Amb això va fer una certa fortuna.
I amb això també va desenvolupar un currículum professional que el va fer mereixedor del ministeri de Defensa dins el govern de Mariano Rajoy. Un executiu que té un personatge com aquest dins el seu consell de ministres hauria d’avergonyir-se’n, però no tan sols no és així sinó que damunt, després de tres anys de no fer res, el treuen a fer declaracions sobre el procés català. I així és com el dilecte Morenés va sortir ahir a dir que el 9-N “és una vexació al poble català”, com podíeu llegir ahir a l’ARA i a l’ARA Balears.
Senyor Morenés, per desgràcia Catalunya pot parlar de vexacions molt més dures que una consulta des de fa tres-cents anys. Però si té ganes i vergonya per parlar de vexacions, vagi a fer una volta per alguns països del Pròxim Orient i parli’ls dels avantatges comercials de les bombes de dispersió. Segur que no tan sols els fa molta gràcia, sinó que estaran encantats d’escoltar les paraules de tot un ministre de Defensa espanyol. Està molt bé que es preocupi vostè de les vexacions que puguin patir els ciutadans catalans pel fet de dipositar un vot dins una urna. Però em queda una pregunta: ¿somia alguna vegada en criatures mutilades per bombes de dispersió? I no digui que no és una pregunta pertinent, ministre.
