ABANS D’ARA
Efímers 02/10/2015

La pena de mort

De Garcés (Barcelona, 1901-1993) a La Publicitat (3-XI-1928). Noranta anys després, als Estats Units encara hi ha pena de mort. Ho va recordar el papa Francesc fa una setmana en demanar-ne l’abolició.

Tomàs Garcés 1928
2 min
La pena de mort

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsL’home fóra un ésser definitivament innoble si les malaventures dels innocents no el commoguessin. Els telegrames de Nova York, que deixen entreveure, ara amb més fermesa que mai, la inculpabilitat de Sacco i de Vanzetti, no han estat rebuts, doncs, amb indiferència. El Corriere della Sera, que publica en una de les seves darreres edicions una ressenya de les sensacionals revelacions fetes pel New-York Outlook, diu que aquesta revista no ha donat fins avui cap motiu de desconfiança i que, per tant, la seva informació suscita de bell nou, dramàticament, el misteri dels dos electrocutats. “Llur condemna i llur execució -diu el corresponsal italià- han pogut ésser donades al món com un exemple de justícia dubtosa.” [...] Sacco i Vanzetti van ésser acusats d’un atracament acompanyat d’homicidi, comès a South Baintree contra el caixer d’una fàbrica. [...] El més greu no fou la condemna en si, ans bé la terrible influència que el delicte de Bridgewater tingué en el sumari, i el procés pel delicte de South Baintree. [...] Doncs bé; la no participació de Vanzetti en els fets de Bridgewater sembla provada pel New-York Outlook. L’enquesta periodística ha tingut un resultat brillant: ha fet conèixer la declaració jurada d’un tal Silva, que en unió d’altres subjectes intentà l’atracament de Bridgewater, i segons la qual Vanzetti era innocent. [...] ¿No és escandalosament sospitosa la circumstància que la revelació de Silva hagi estat precedida de la revelació de Madeiros, qui es confessà autor del delicte de South Baintree, i que el governador Fuller hagi fet tan poc cas de l’una com de l’altra? Tot plegat esborrona. Fa pensar, si més no, en la relativa facilitat amb què un home, als Estats Units d’Amèrica i a tants d’altres indrets del planeta, por ésser menat, per error, al patíbul. ¿No fóra prudent i assenyat que els pobles, admetent la possibilitat d’aquest error i la mesquina natura de l’home, esborressin per sempre més la pena de mort de llurs codis?

stats