29/2: La política catalana copia defectes de l’espanyola
Un dels grans defectes de la política espanyola és convertir la política exterior en la pura continuació dels debats interns. Tots els països del món defensen els seus interessos a través de la política exterior. En el cas espanyol, els posicionaments en política exterior responen sovint a temes estrictament interns. No tenen res a veure amb la lògica del que passa al món, sinó del que passa a Espanya. Si Espanya no reconeix Kosovo no és per res de Kosovo, és per un problema que té Espanya. En la mateixa lògica, una sèrie de grups han presentat al Parlament de Catalunya una petició de boicot a Israel. Catalunya Sí que es Pot i la CUP, amb el curiós afegitó parcial de Ciutadans i el PSC. Per què aquest i precisament aquest posicionament en política exterior, amb la quantitat de coses que passen al món? En part, esclar, per les dèries d’aquests grups i el seu pintoresc rànquing dels estats més malvats del món. Però també, i sobretot, perquè pensaven que amb això complicaven més la vida al govern català i podien provocar esquerdes a l’interior del grup majoritari que li dóna suport, Junts pel Sí. Han intentat importar un defecte de la política espanyola. El que critiquem allà ho volen fer aquí.
