Un dels missatges inesperats del 9-N va ser l’existència d’un espai consolidat del sí-no que aquell dia va sumar 250.000 paperetes. És una dada important perquè el 9-N estava concebut com una gran manifestació a favor del sí-sí, amb amenaces de la Fiscalia incloses i com a acte de desobediència tàcita al TC. Des de llavors l’obsessió dels partits independentistes és arrossegar aquest sector, que fàcilment pot suposar mig milió de vots procedents tant de l’esquerra (ICV-EUiA) com de la dreta (UDC), cap al sí-sí i forjar una majoria clara a favor de l’estat propi. La querella a Mas hi ajuda perquè, tal com han reconegut Joana Ortega o Rocío Martínez-Sampere, cada vegada hi ha menys espai per a la tercera via. Però, a més, hi ha un tipus d’electorat d’esquerres provinent del federalisme que mira de reüll Podem, sobretot a l’àrea metropolitana, i necessita lligar la independència a un projecte amb contingut social i rupturista. Qualsevol opció que es prengui hauria de tenir en compte també aquesta variable.
