Publicitat

ENQUESTA

Una majoria de catalans volen la independència i seleccions pròpies, però mentrestant s'identifiquen amb els equips que representen Espanya

Independentistes però amb 'la roja'

Fa unes setmanes van coincidir les celebracions per la victòria de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa amb la publicació d'un baròmetre del CEO que situava, per primer cop, el suport a la independència en un hipotètic referèndum per sobre del 50%. Molts van apel·lar a les grans audiències de la roja i als petards que es van sentir aquells dies pels carrers de Catalunya per qüestionar l'evidència demoscòpica o parlar d'una societat fortament polaritzada.

Però ni una cosa ni l'altra semblen ajustar-se a la realitat. Ara sabem, per exemple, que l'1 de juliol una majoria dels independentistes es van alegrar dels gols de Cesc i Jordi Alba davant la selecció italiana. Com sabem, també, que la majoria dels que donen suport a la selecció espanyola són alhora partidaris que les seleccions catalanes puguin competir oficialment. La societat catalana, complexa com és, s'entossudeix a encaixar en els clixés simplificadors que alguns, a banda i banda, voldrien imposar-li.

Per això el debat que s'ha suscitat últimament sobre la necessitat de garantir l'oficialitat del castellà en una hipotètica Catalunya independent sembla menys problemàtic a l'opinió pública que entre determinades elits: una gran majoria dels enquestats pensen que el castellà hauria de seguir sent oficial en un estat català sobirà. Els que voldrien representar el nacionalisme català com un projecte agressiu i amenaçador per als castellanoparlants no sembla que parlin de la nostra realitat. De fet, fins al 60% dels independentistes comparteixen la idea que el castellà hauria de seguir sent oficial, per bé que amb una posició preferent del català.

Aquesta posició en favor de l'oficialitat del castellà sembla molt relacionada amb la confiança en la salut de la llengua catalana: de fet, el rebuig a l'oficialitat del castellà només és majoritari entre els que perceben la situació del català com a molt dolenta (60%), mentre que entre els que pensen que és bona o molt bona, aquesta és una opció molt minoritària. La normalització del català, doncs, és una bona notícia també per al castellà, ja que permet una aproximació més tranquil·la a la qüestió lingüística. Els que diuen defensar el bilingüisme potser n'haurien de prendre nota: una de les claus per a la convivència entre llengües és que tothom pugui percebre que la seva llengua gaudeix de bona salut i no està amenaçada.

Independència i crisi

Pel que fa al suport a la independència, l'enquesta de Tàstic Consulting per a l'ARA confirma la tendència que fa temps que es detecta a les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió. Al voltant del 50% dels enquestats diuen que votarien a favor de la independència si se'ls preguntés, i només un 24% afirmen clarament que hi votarien en contra. Aquestes proporcions, que fa un cert temps ja que observem, ens parlen d'un suport a la independència força transversal, que va més enllà dels votants de partits estrictament independentistes. Una de les claus d'aquest suport creixent possiblement té a veure amb la percepció, clarament majoritària, que la independència milloraria ostensiblement la situació econòmica de Catalunya.


La presència de catalans justifica el suport a Espanya

Els petards de celebració i les grans audiències eren, sembla, un bon indicador del sentiment majoritari: un 70% dels enquestats donen suport a les seleccions espanyoles quan competeixen internacionalment. Tanmateix, abans que els espanyolistes locals dibuixin un somriure de satisfacció amb les xifres, potser haurien de saber que la majoria de partidaris de la roja no ho són per sentiment espanyol sinó, sobretot, perquè hi juguen esportistes catalans i perquè no hi ha seleccions catalanes a les quals poder fer costat. Aquesta diversitat de raons explica que el suport a les seleccions espanyoles sigui majoritari fins i tot entre els independentistes, que s'hi identifiquen bàsicament per la presència de catalans.

El que separa partidaris i detractors de la independència, doncs, no és tant l'adhesió o el rebuig a la selecció espanyola, com els motius (i, possiblement, la intensitat) de la simpatia: per a uns és una expressió de la seva identificació nacional i per a altres és, sobretot, una qüestió més pragmàtica. Una divisòria, doncs, més subtil i matisada del que molts esperarien.

Només els votants de PP i C's no volen seleccions pròpies

Una altra mostra d'aquesta complexitat la trobem en el fet que més del 60% dels que, per un motiu o un altre, donen suport a les seleccions espanyoles són alhora partidaris que les seleccions catalanes puguin competir internacionalment en tots els esports. I és que la reivindicació d'oficialitat de les seleccions catalanes és compartida per un 60% dels enquestats, i és gairebé tan majoritària com el suport a Espanya en competicions internacionals. La causa de les seleccions catalanes compta, de fet, amb un suport molt ampli i transversal: és clarament majoritària entre els votants de tots els partits tret del PP i Ciutadans.

Per exemple, més d'un 60% dels votants del PSC hi estan a favor. Aquest és un terreny en què la distància entre l'opinió pública i la realitat institucional, que impedeix que Catalunya pugui competir oficialment, és molt gran. I una altra mostra que aplegar el consens majoritari de la societat és condició necessària però no suficient per avançar en l'autogovern. La legislació espanyola imposa el seus límits i només permet a Catalunya competir en esports minoritaris.

L'independentisme majoritari no renuncia al castellà

Malgrat les dificultats en alguns àmbits com el cine, la percepció majoritària sobre la salut del català és positiva. Cal dir, tanmateix, que són els castellanoparlants els que tenen una visió més optimista sobre la salut del català: un 73% la veuen bona o molt bona, mentre que entre els catalanoparlants aquesta percepció és compartida només per un 37%. Tot i això, la idea que el castellà hauria de ser oficial en una Catalunya independent suscita un acord molt majoritari en tots els grups, incloent-hi també més d'un 60% dels catalanoparlants.

Majoria sòlida a favor de la independència

L'evidència s'acumula enquesta rere enquesta i és, per tant, cada cop més sòlida. Avui, al voltant de la meitat dels catalans votarien, si poguessin fer-ho, a favor de la independència. Tanmateix, qui pensi que aquesta meitat és un grup compacte i homogeni d'independentistes molt militants, s'equivoca. És un col·lectiu divers, que vota diverses opcions polítiques, i no només partits independentistes. El que sí que els uneix, clarament, és la percepció que la independència milloraria de manera ostensible la nostra situació econòmica en plena crisi.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT