DRET A DECIDIR
Política 03/01/2014

Mas busca aliats externs per forçar Rajoy a acceptar el 9-N

Envia una carta als 27 líders europeus per sumar suports per a la consulta

Sara González
5 min

BarcelonaEl ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, va necessitar 200 pàgines per justificar més enllà de les fronteres espanyoles per què no permet que Catalunya decideixi el seu futur en una consulta. El president de la Generalitat, Artur Mas, no ha necessitat més d'un foli i mig per deixar clar que els catalans volen ser partícips el pròxim 9 de novembre d'un procés tan democràtic com el que suposa votar si volen seguir vinculats a Espanya o no. Ho ha fet en una carta adreçada als 27 líders europeus i un memoràndum amb les claus del procés sobiranista que han rebut 68 destinataris d'arreu del món. L'objectiu: sumar el màxim de suports per deixar en evidència que el govern de Mariano Rajoy vol barrar el pas a un clam dels catalans que es vol resoldre en un gest tan genuïnament democràtic com el d'anar a les urnes i que és viable dins de la legalitat espanyola.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb el pacte per la data i la pregunta de la consulta al sac i ben lligat, el president Mas va voler explicar de pròpia mà l'acord forjat per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP i el procés que Catalunya vol encarar en els pròxims mesos als que, en cas d'un triomf del sí a la independència, haurien de ser els seus homòlegs europeus. L'endemà de l'acord ja posava en marxa l'engranatge per buscar complicitats a l'exterior enviant el memoràndum -el segon, ja que la secretaria d'Afers Exteriors ja en va fer arribar un a 46 països al setembre, just abans de la Diada- i el dia 20 enviava la missiva als caps de govern de la UE. Entre ells, dirigents clau com la cancellera Angela Merkel; el primer ministre britànic, David Cameron -que ha autoritzat el referèndum escocès-, i el president francès, François Hollande.

"Confio que podrem comptar amb el vostre suport per promoure aquest procés, pacífic, democràtic, transparent i europeu, amb el qual jo i la gran majoria del poble català ens sentim compromesos", diu la carta. Segons fonts de la secretaria d'Afers Exteriors, l'objectiu de la missiva no és obtenir una resposta en forma de suport, sinó més aviat informar dels passos que està seguint el procés, perquè les complicitats es teixiran en accions més individualitzades i discretes. El mateix responsable de la secretaria, Roger Albinyana, va explicar ahir en declaracions a TV3 que ja han rebut alguns justificants de recepció "amables" i que aquesta acció forma part del pla per intensificar l'agenda de contactes públics i privats amb mandataris a escala internacional.

Una pressió modesta però "útil"

El govern espanyol, que coneix bé la reivindicació catalana que durant mesos ha intentat menystenir, no estava entre els destinataris de la carta del president, però just abans d'acabar l'any es feia públic que enviava un informe a les ambaixades i consolats espanyols per combatre el discurs sobiranista i intentar frustrar així els plans del Govern per internacionalitzar la causa del dret a decidir. "El gest de Margallo demostra que la nostra pressió exterior, tot i ser modesta, aconsegueix influir. Som petits però àgils", expliquen fonts pròximes al president. De fet, asseguren, no deixa de ser "simptomàtic" que d'una banda el ministre Luis de Guindos asseguri que el repte sobiranista no influeix en l'economia perquè és "inviable" i que de l'altra Margallo impulsi una ofensiva d'aquesta magnitud. Tot i això, fonts del Govern asseguren que per ara no han aconseguit obtenir una còpia del famós informe que suposadament ha enviat el ministre d'Exteriors, cosa que fa que comencin a sospitar que en realitat el document encara no l'han rebut molts dels destinataris perquè va ser enviat més tard del 29 de desembre, quan es va fer públic. Sigui com sigui, i tal com Mas va anunciar en el seu discurs de Cap d'Any, l'executiu català està disposat a lliurar la "batalla democràtica" per la consulta.

Diàleg per un procés legal

El Govern és conscient que si bé la majoria de reaccions internacionals al procés català han estat més aviat discretes i han emmarcat la situació com un assumpte intern d'Espanya, a mesura que s'acosti el 9-N és més probable que acabin prenent partit. Tant en la carta enviada als líders europeus com en el memoràndum, el president subratlla els arguments de pes per avalar la consulta davant d'un estat que "no s'ha compromès amb la realitat de Catalunya". Si bé el govern espanyol insisteix que no pot autoritzar una consulta que al seu parer és il·legal, Mas recorda que s'han detectat fins a cinc vies legals per dur-la a terme i que per això esgotarà el diàleg amb Madrid per arribar a un acord. L'executiu de Rajoy insisteix que la població de Catalunya no vol la consulta, però el president de la Generalitat afirma que un 82% dels catalans sí que la volen i que de fet la pregunta i la data han estat acordades per quatre partits que representen gairebé dos terços del Parlament. Per rematar-ho, el president recorda accions com la Via Catalana, que va portar centenars de milers de catalans a sortir al carrer per reivindicar la independència.

En el memoràndum, Mas denuncia els intents espanyols de "soscavar" la seva autoritat i els arguments "dissenyats per atemorir" que reiteren una vegada i una altra els dirigents del govern de Rajoy, com ara que una eventual Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea. Segons el president, els tractats europeus no especifiquen res i considera "fals" afirmar que Catalunya seria expulsada. En tot cas, sí que reconeix que es tracta d'una "decisió política" que està en mans dels països membres de la UE. Tot i això, no vol presentar aquest hipotètic escenari com un problema i per això subratlla que si Catalunya fos un estat seria la setena economia europea, a més d'un contribuïdor net.

Així doncs, l'ofensiva del Govern ja està en marxa per a aquesta contrarellotge d'onze mesos en què els obstacles del govern espanyol aniran in crescendo. Tot i això, fonts de l'executiu asseguren que cada cop que des de Madrid donen una "puntada de peu" intentant curtcircuitar la política exterior catalana, en realitat obtenen l'efecte contrari i cada cop són més els països que truquen a la porta de la Generalitat per preguntar què està passant exactament. La resposta externa, però, encara es fa esperar.

Qui ha rebut la missiva del president?

Els líders de la UE

La carta l'han rebut els líders dels 27 països de la Unió Europea, entre els quals la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre britànic, David Cameron; i el president francès, François Hollande.

Els països del G-20

Entre els 68 destinataris del memoràndum hi ha els països del G-20, entre els quals: els Estats Units, el Canadà, el Japó, l'Argentina, Austràlia, el Brasil, la Xina, l'Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia, Aràbia Saudita, Àfrica del Sud i Turquia.

Alts càrrecs i organismes

L'argumentari del president també s'ha fet arribar a alts càrrecs del Parlament Europeu i a diversos organismes internacionals.

Cònsuls i ambaixadors

La missiva també ha estat enviada al cos consular que resideix a Barcelona i a ambaixadors d'arreu del món ubicats a Madrid.

Carta del president als caps de govern europeus

Benvolgut primer ministre,

M'adreço personalment a vostè per explicar-li els últims esdeveniments que han tingut lloc en l'escena política catalana. El 12 de desembre diferents partits polítics que representen el 65% de l'arc parlamentari català van acordar organitzar un referèndum sobre el futur de Catalunya.

Aquest referèndum constarà d'una pregunta amb dos apartats: "Vol que Catalunya sigui un Estat?" i, en cas afirmatiu, "Vol que sigui un Estat independent?" El referèndum se celebrarà el 9 de novembre del 2014.

Aquest procés l'ha engegat la voluntat del poble català, expressada en les últimes eleccions autonòmiques, celebrades el 25 de novembre del 2012, i en nombroses manifestacions populars.

A diferència del que s'afirma en alguns informes, existeixen diverses opcions legals i constitucionals que permetrien celebrar aquest referèndum a Catalunya. N'hem identificat cinc com a mínim, i he escrit al govern espanyol resumint-les.

Volem mantenir el diàleg i l'entesa amb el govern espanyol sobre el futur del nostre país.

Confio que podrem comptar amb el seu suport per promoure aquest procés pacífic, democràtic, transparent i europeu, amb el qual jo i la gran majoria del poble català ens sentim compromesos.

Atentament,

Artur Mas

Barcelona, 20 de desembre del 2014

stats