Mas constata el bloqueig del diàleg
La segona reunió del Pacte pel Dret a Decidir fixa un full de ruta per fer pedagogia a favor de la consulta
BarcelonaEls 67 representants de les més de 1.500 entitats integrades en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir van poder escoltar com el president de la Generalitat, Artur Mas, constatava quin és el magre futur que li espera al diàleg amb el govern espanyol per poder celebrar de manera pactada la consulta del 9-N. “L’Estat demana que ens tirem enrere amb el referèndum per dialogar”, els va explicar Mas en la intervenció inicial de la segona trobada del Pacte, coordinat per Joan Rigol i que ahir es va trobar per segon cop al Parlament. La rellevància de les paraules del president no té a veure tant amb el contingut -fa mesos que el govern espanyol exigeix fer marxa enrere per asseure’s a negociar- com amb el fet que Mas faci evident aquesta situació a la societat civil catalana proconsulta.
La hipòtesi plantejada pel líder de CiU a porta tancada lliga amb la petició llançada ahir per la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. “Existeix una escletxa de negociació si Mas presenta a Mariano Rajoy una oferta sobre l’autogovern”, va assenyalar en un esmorzar informatiu poques hores abans de la reunió extraparlamentària. El president i els seus col·laboradors més estrets ja han explicat en públic i en privat -també davant d’alts representants de l’ establishment que s’han acostat al seu despatx- que no hi ha camí alternatiu a la consulta. “Perquè és un compromís electoral i perquè és el que reclama el 75% de la ciutadania”, sosté l’entorn del president.
El diàleg, insisteixen a la Generalitat, ha de ser “amb contingut”. Això és, sobre la consulta sense que l’Estat reclami, com a condició indispensable, renunciar-hi. “Fer això seria un error històric”, sostenia ahir un dirigent de CiU als passadissos del Parlament, “perquè el camí ja està traçat”. Un camí que passa ara per eixamplar la base social favorable al dret a decidir -més endavant, va explicar Rigol, ja es veurà l’estratègia a seguir- i gestionar el xoc de legitimitats amb l’Estat. CiU dóna per fet que fins després de les europees no hi haurà moviments.
L’expresident del Parlament va considerar “positivíssimes” la majoria d’intervencions -un total de 57- que es van plantejar durant les dues hores i mitja de reunió a l’auditori de la cambra. Fins i tot les dels representants empresarials -Miquel Valls (consell general de cambres de comerç), Antoni Abad (Cecot), Josep Gonzàlez (Pimec) i Eusebi Cima (Fepime)-, especialment esperades després de les últimes intervencions de les patronals Foment del Treball i CEOE contra la consulta. “Van defensar el dret a decidir sense fissures”, expliquen diversos assistents a la trobada. “Això sí, cadascú hi aportava el seu matís”, assenyalen altres fonts consultades.
UGT: “La consulta no divideix”
“Van apostar pel diàleg, la prudència i per la presència a Europa”, afegien assistents a la cita. En tot cas, els consultats afirmen que de la trobada se’n desprèn una màxima que va repetir Rigol a la sortida: “Això s’ha de solucionar votant”. Abans d’arribar-hi, però, l’expresident del Parlament va fer una crida a la “mobilització ciutadana” per forçar la consulta “des del civisme”. Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT a Catalunya, va voler resumir-ho d’aquesta manera: “La consulta no genera divisió a la societat”.
El manual de campanya de Rigol
A proposta de Rigol, els integrants del Pacte van conjurar-se per posar tota la carn a la graella en defensa del dret dels catalans a votar el futur polític del país, al marge de l’opció de vot que cadascú defensi. Així, vol desvincular el Pacte de l’opció independentista per situar-lo en el terreny del “profund sentit democràtic” de la consulta, que tots els participants en la reunió d’ahir van avalar per assentiment que sigui el 9 de novembre i que les preguntes a respondre siguin les acordades entre totes les forces del sobiranisme.
Els integrants al Pacte van subscriure el document Criteris i suggeriments per a les iniciatives al voltant del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que explicita que tota l’activitat que es faci sota l’aixopluc del Pacte s’ha de limitar a la defensa de l’exercici del dret a decidir “com a expressió de la voluntat àmpliament majoritària” de la societat, “obviant qualsevol debat sobre el sentit del vot”. Es tracta de la formalització del clam popular “Volem votar”. El document també recull el compromís amb la Catalunya, un sol poble i insta a evitar divisions que debilitin la cohesió social, un dels principals capitals del país.
A més, el document d’una pàgina i mitja recomana que tota l’activitat relacionada amb el Pacte sigui plantejada escrupolosament “des del civisme, pedagògicament i mantenint un alt nivell de cultura: no a la vulgaritat”. I emplaça a plantejar tota acció de la campanya proconsulta amb un to positiu i propositiu, evitant la desqualificació dels adversaris. A més, insta les entitats a elaborar un pla d’acció “propi de cada organització”. El document recomana defugir els aquelarres de convençuts per posar l’accent en la necessitat d’adreçar-se als “àmbits més allunyats de la preocupació del futur del país”, a més d’instar a fer “propostes atractives i adequades a la sensibilitat de les persones” a les quals es dirigeixen les entitats. També insta a potenciar activitats lúdiques i festives que contribueixin a un “ambient convivencial positiu”, a més d’activitats cíviques de pedagogia activa, treball en grup i conferències per aprofundir en la informació relacionada amb el procés. Tot plegat sense fer “cap plantejament propi d’una ideologia concreta” per protegir la transversalitat de la defensa de la consulta.
Si bé l’ANC va proposar un gran acte de les més de 1.500 entitats adherides al pacte, Rigol es confessava més partidari de petits actes que aprofitin la capacitat de capil·laritat i penetració social dels centenars d’organitzacions del territori. També dins la reunió, entitats com el Cercle Català de Negocis van retreure als partits catalanistes que no es presentin junts a les eleccions europees, si bé altres organitzacions van fer notar que, de fet, és precisament la pluralitat i la transversalitat el que dóna força al procés.
Mentre els partits integrats en el Pacte celebraven ahir el “consens” al voltant de la consulta, el PP i el PSC van deplorar que la reunió “enroqui” encara més la situació. Per Maurici Lucena, portaveu parlamentari del PSC -a qui Rigol va reconèixer la inclusió del dret a decidir en el programa europeu-, la trobada afegeix “més tensió” entre els governs. A més, va criticar que Mas “manipuli” els sentiments dels que formen part del Pacte i dels que “genuïnament” creuen que el 9 de novembre es farà la consulta, que el PSC veu inviable sense acord amb l’Estat. Pel portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, ahir es va evidenciar la “intransigència” de Mas. “En lloc de convocar a tothom per solucionar problemes, en convoquen alguns per generar-ne de nous”, va etzibar Millo, crític també amb la implicació del Parlament en el procés d’emancipació nacional.
