INICIATIVA A LES CORTS
Política 16/05/2013

El PP proscriu de la legalitat el 'País Valencià'

El grup de Fabra no tramitarà cap iniciativa a les Corts que citi la terminologia moderna o la llengua catalana

Salvador Almenar
4 min

ValènciaEl ple celebrat ahir a les Corts Valencianes va ser, per moments, una reminiscència de la Batalla de València. Aquells convulsos anys de la Transició en què els valencians es van enfrontar per quines havien de ser les senyes d'identitat que els definissin com a poble, es va reviure per culpa d'una proposició no de llei presentada pel Partit Popular, amb majoria absoluta a la cambra, que va tornar a posar sobre la taula el debat identitari. Ahir, com fa tres dècades, uns símbols es van imposar en detriment d'uns altres. El terme País Valencià , el nom modern del territori que històricament ha defensat el progressisme i el valencianisme, va tornar a ser arraconat i foragitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El PP portava una proposició no de llei per "defensar" els símbols d'identitat valencianes, però en realitat el debat només va servir per vetar que els grups de l'oposició presentin iniciatives parlamentàries amb el nom de País Valencià , quan es refereixin al territori, o de català , quan facin referència a la llengua. Amb els seus únics vots a favor, els populars van aprovar una fórmula parlamentària que els servirà per no tramitar les iniciatives que, en la seva opinió, "no respectin l'Estatut". És a dir, que no utilitzin la denominació oficial Comunitat Valenciana o no es refereixin al valencià com la llengua pròpia del país.

La iniciativa del grup popular es va plantejar com una resposta a una declaració institucional de l'Ajuntament de Barcelona del 29 de juny del 2012 que mostrava el seu rebuig a la sentència de Tribunal Suprem que qüestionava el model d'immersió lingüística i en la qual s'explicitava que el català era "la llengua pròpia de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya Nord, de la Franja de Ponent, de l'estat d'Andorra i de l'Alguer". A més, la declaració, aprovada amb el vot de tots els grups a excepció del PP, assenyalava que "Barcelona ha de continuar exercint com a capital de Catalunya i dels Països Catalans, i com a tal defensarà l'ús de la llengua pròpia i comuna".

Barcelona com a pretext

Segons va explicar a l'hemicicle el diputat del PP Rafael Maluenda, encarregat de defensar la proposició, l'objectiu d'aquesta iniciativa no era cap altre que "protestar per la falta de respecte de l'Ajuntament de Barcelona a l'Estatut valencià" i no "reafirmar els nostres senyals d'identitat". No obstant això, els deu minuts que va durar la seva intervenció es van convertir en un discurs anticatalanista i secessionista propi de la dreta blavera valenciana.

"No tolerarem que s'utilitzi un nom que no és propi ni oficial, ni que s'inclogui la nostra llengua en una suposada unitat lingüística o se'ns inclogui en un fantasmagòric país, un projecte inconstitucional que no existeix i el poble no vol", va dir Maluenda. El diputat va prosseguir la proclama assegurant: "Ningú integrarà la Comunitat en una utopia de projecte imperialista, amb un nom que no vull recordar".

Excitat, Maluenda va recordar a tots els organismes i governs locals i autonòmics als quals es remetrà la proposició aprovada que les "úniques senyes d'identitat amb valor normatiu" són les que recull l'Estatut. "Som la Comunitat Valenciana, la nostra llengua i cultura és el valencià, i també el castellà perquè som a Espanya, i la nostra bandera és la Reial Senyera, amb quatre barres grogues sobre fons vermell coronades per banda blava", va sentenciar el viceportaveu popular abrigallat pels aplaudiments dels seus companys. Maluenda va evidenciar que el preàmbul de l'Estatut no té valor: per ell la referència explícita al País Valencià que hi ha és "un bufit, un gra de sorra".

El discurs anticatalanista de Maluenda va arribar al zenit quan va comparar els Països Catalans amb l'Alemanya nazi. Va dir que el País Valencià és una denominació que l'oposició fa servir "per englobar els valencians en el projecte inconstitucional dels Països Catalans" i va assenyalar que el pensament del "tripartit" -en referència al PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida- és: "Si som país i parlem català com ells diuen [els catalans], podrem formar-ne part [de Catalunya]". Una estratègia que Maluenda va comparar amb les raons d'Adolf Hitler per envair Àustria: "Com deia Hitler: «Si a Àustria parlen alemany...»", va sentenciar el número dos del PP.

Una cortina de fum

L'oposició va assegurar que el PP branda el debat identitari per la falta d'idees i propostes contra la crisi. El diputat d'Esquerra Unida del País Valencià Lluís Torró va acusar-los d'"ensenyar la bandera perquè la gent no vegi els problemes reals", mentre que Rafael Rubio, del PSPV, va comparar Maluenda amb el president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad. "Ha vingut a dictar una fàtua i a amenaçar d'excomunicar-nos si diem País Valencià ", li va etzibar.

Compromís va presentar una esmena, rebutjada pel PP, perquè la proposició no de llei permetés dir, a més de Comunitat Valenciana , País Valencià i Regne de València , el nom que la dreta blavera i anticatalana ha utilitzat per contraposar-lo a denominacions més actuals. El nacionalista Josep Maria Pañella va assegurar que la proposició plantejada pel PP és una mostra més que els populars "han perdut el nord" i són "incapaços de donar solució a les persones".

Encara que el PP hagi intentat vetar el terme País Valencià i hagi obligat a emprar en les seves iniciatives Comunitat Valenciana , Compromís i EUPV van assegurar al diari ARA que seguiran fent la seva feina parlamentària com fins ara, i si la mesa de les Corts rebutja iniciatives prendran "mesures legals". Una solució podria ser recórrer l'acord al Tribunal Constitucional, però la resolució trigaria anys a arribar.

Amb tot, pot ser que no s'arribi a aquest extrem perquè, segons van explicar altres fonts parlamentàries, una proposició no de llei com l'aprovada té valor jurídic limitat i no implica modificar el reglament. Per tant, els partits no estarien obligats a evitar País Valencià .

La iniciativa, sorgida del sector regionalista del grup del PP, no va comptar amb el suport explícit ni visible del govern valencià. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, no va ser a l'hemicicle durant el debat de la proposta i tampoc cap dels seus consellers. Tan sols va ser-hi el vicepresident, José Císcar, a qui es va veure distret en el seu escó i sense prestar gaire atenció a Maluenda, líder del sector secessionista i blavero del grup parlamentari.

stats