El PSC s'enreda amb Método 3
Navarro reuneix avui la direcció enmig de les crítiques d'un sector per la seva gestió del cas
BarcelonaLes ombres del cas Método 3 no acaben d'esvair-se, però el PSC cada cop s'hi veu més enredat. I tot per un dinar que va tenir lloc el 7 de juliol del 2010 en un reservat del restaurant La Camarga, a l'Eixample barceloní. Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP a Catalunya, i Victoria Álvarez -exparella de Jordi Pujol Ferrusola- pràcticament no es coneixien. Un micròfon ocult va enregistrar la seva conversa: s'havien reunit per parlar de presumptes delictes financers de la família Pujol. La difusió de la gravació d'aquell àpat ha estat prohibida per un jutjat i encara hi ha secret de sumari.
A l'espera que es coneguin totes les declaracions i proves, queda clar que el cas té un cost polític no només per a Camacho -que ja veu moviments al seu partit per si l'afer li acaba costant el càrrec- sinó també per al PSC, on creix la preocupació. Avui, la direcció socialista està citada a una reunió no prevista inicialment en què, segons alguns membres de l'executiva, Pere Navarro abordarà el cas. Tot i això, fonts del nucli dur neguen que s'hagi convocat per parlar de la imputació de la gerent del partit, Lluïsa Bruguer, pel suposat encàrrec de la gravació de La Camarga.
La situació és incòmoda per al primer secretari del partit. L'aleshores totpoderós secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va ajudar-lo a aconseguir el lideratge del partit i fonts del cas creuen que l'enregistrament de La Camarga podria respondre fins i tot a una coalició d'interessos entre ell i Camacho per conèixer possibles delictes econòmics en l'entorn de CiU. Al PSC ja hi ha veus que reclamen a Navarro que marqui distàncies amb el cas per no perjudicar encara més un partit que segueix en caiguda lliure. El PP i el PSC estan atents a una investigació judicial en què es van perfilant dues grans incògnites.
L'encàrrec de la gravació
La imputació de la gerent del PSC i l'anàlisi del seu ordinador han donat a la jutge més indicis que Método 3 podria haver rebut l'encàrrec del partit que l'any 2010 controlaven José Montilla i José Zaragoza. En un primer moment ja s'havia trobat a la seu de Método 3 una carpeta amb el títol "PSC-Zaragoza" i ara diversos correus entre l'extreballadora de l'agència Elisenda Villena -germana de l'assessora legal del partit- i Bruguer han confirmat que la relació era fluida. A més, en la seva declaració de dijous davant la jutge, José Luis Marco, director financer de Método 3 i cosí del director, Francisco Marco, va assegurar que l'agost del 2010 va rebre un document de mans de Villena titulat "Cliente PSC-Camacho".
Dels interrogatoris es desprèn també que els investigadors tenen una agenda -que podria ser l'organitzador de tasques d'Outlook- i registres telefònics de les trucades entre el PSC i Villena. Però fonts del cas es pregunten per què si la jutge té un registre de trucades no es miren les comunicacions de Camacho o de Método 3. La direcció del PSC està molesta per les informacions sobre les suposades carpetes i diu que fins que la jutge no parli "de noms i cognoms" no faran cas d'especulacions. "El tema s'ha de tractar amb rigor. Jo podria inventar-me una carpeta amb qualsevol nom", afirma un alt dirigent.
Els dubtes sobre Camacho
La primera reacció de la presidenta del PP a Catalunya quan al febrer es va destapar el cas va ser arrauxada: va pressionar tant com va poder els seus advocats per presentar una demanda contra rellotge. Des de llavors, la seva activitat pública ha caigut en picat i ha provocat una polèmica exigint que fossin agents del Cos Nacional de Policia, i no dels Mossos d'Esquadra, els que s'encarreguessin de la seva seguretat.
A més, Camacho ha retirat la demanda contra Método 3 apel·lant a la figura del perdó de l'ofès, fórmula que, segons asseguraven al PP setmanes abans de tancar-se l'acord entre advocats, "no servia de res". Aquesta marxa enrere per evitar el judici -cosa que no ha aconseguit per la negativa de la fiscalia i la jutge- s'afegeix a les acusacions directes llançades per Rubén Romero, advocat d'Alejandro Borreguero, el treballador de Método 3 que va col·locar la gravadora a la taula de La Camarga. Romero va assegurar a l'ARA que el seu client va ser qui va pagar el dinar i que la reserva també es va fer des de l'agència. El lletrat va avisar, a més, que no descartava demandar Camacho per falsa denúncia.
